Al llarg de la Historia, les monarquies absolutistes i dictadors han imposat la seva llei. Poques monarquies han traslladat el seu poder a un sector de la societat i les que ho han fet han gaudit d’un temps ple d’èxits. Els dictadors mai.
Espanya i el seu conclave de politics, han decidit que la llei està per sobre de la voluntat popular. Primer et convoco per que de forma genèrica aprovis la llei, desprès la desenvolupem, i malgrat no agradi als votants inicials, la llei (la Constitució) és converteix en dogma irreformable pels segles dels segles.
El perquè, espanyol, de tot plegat no té base política ni democràtica. No ens deixen votar perquè qui ho ha de decidir és el govern espanyol. Dues són les raons, “som espanyols” i per tant decideix el govern espanyol i la Constitució espanyola. Cap reconeixement que no sigui espanyol. A Espanya només i viuen, i alguns treballen, espanyols i punt.
Tot planificat i estudiat per aflorar un nou espanyolisme identitari substituint fins i tot aquell “regionalismo” tan castís. El segle XXI demanda actituds i comportaments que semblin legals i democràtics, però que només ho sembli.
No és banal aquella pregunta de; que pone en tu DNI?, només els falta dir “imbecil”. Imposar-nos la seva legalitat, la seva força i dir-nos que havien guanyat sempre han estat els seus arguments. El de preguntar mai.
Temps enrere eren pocs els catalans els que somiaven amb una Catalunya lliure. El 1714 i tot el que va venir desprès va buidar-nos d’aquella dignitat de país. La mort, les tortures, les violacions i les imposicions ens van deixar tocats. Tant tocats que fins i tot alguns van creure que amb Repúbliques espanyoles ens aniria millor. Il·lusos.
Avui no sabem si guanyarem o no el Referèndum. El que si sabem és que una vegada convocat haurem guanyat i per fi, desprès de més de tres segles els catalans ens convertirem en un subjecte polític. Aquest és el repte i el pols que mantenim amb Espanya, ser o no ser, i el Referèndum ho determina tot, fins i tot perdent-lo.
Amb la convocatòria formal i legal del Referèndum, Catalunya és converteix de facto amb un Estat. Poder per consultar. Poder per recaptar. Poder per controlar la seguretat. Poder per endeutar-se o no. Poder per fer totes les lleis que calguin per millorar la societat del benestar. Poder per establir relacions i solidaritat internacionals, i poder per denunciar i combatre, si cal, les barbaries imperialistes modernes.
Espanya no ho podrà impedir. Espanya forma part del club de països democràtics i per combatre les urnes ara no hi caven els fusells. Espanya, el PP i sobre tot el PSOE han esguerrat el tret. Els de Ciutadans marca blanca del PP no compten. Podemos que fins ara són els únics de caire espanyol que han defensat el dret a decidir dels catalans, hauran, i els queda poc temps, de definir-se, o si a la República catalana, o no.
Espanya i per no voler resoldre el que no és va fer al 1978, va establir les bases per la seva defunció i la del Estat. Catalunya serà malgrat tot, una República amb Estat, hi ho serà més aviat que tard.
El 27 S Catalunya va recolzar majoritàriament independència i com arribar-hi. Serem lliures, segur, hi ho serem per dret de poble, per dret individual i per decisió democràtica, i ningú podrà evitar-ho. Seria bo que els ciutadans dels pobles que viuen a la Península, comencin a veure que serem veïns, que podem ser-ho des de el respecte i la fraternitat, o triar la Espanya del PP, PSOE i Ciutadans, que neguen la democràcia i que viuen de la corrupció sistèmica per mantenir-se en el poder. La independència de Catalunya, pot ser una finestra per la resta de ciutadans per on entrin aires nous i acabar per fi amb la figura imposada del espanyol.
RSS Feed
