Tothom qui ha volgut ha escoltat a les manifestacions sobiranistes independentistes eslògans reiteratius i repetitius des de fa ara ja més de 6 anys. Independència i unitat. Crits de guerra pels espanyols unionistes, i crits de llibertat pels catalans.
Ens ha costat deu i ajuda que les direccions d’alguns partits entenguessin que la demanda popular els supera. Creiem, que fins i tot, alguns partits van decidir i continuen, que el “populatxo” no l’encertava.
És curiós, i fins i tot te un punt teatral, veure com davant dates importants pel procés, veure com els que malmeten i rebutgen la unitat, fan accions unitàries declaratives que no serveixen per a res.
El divorci el tenim davant, i aquest 11 de Setembre confirmarà si és irreversible, com la independència. Si aquest 11 el crit és independència i unitat, ERC serà un cadàver polític, per molt que totes les enquestes i mitjans unionistes diguin el contrari. Si les CUP, rebutgen el crit, també formaran part de la irrellevància.
Oriol Junqueras i els seus escolanets ja han decidit que el divorci amb els independentistes unilaterals és un fet. Rufian vol rebentar les bombolles independentistes “radicals”. Sis mil euros mínim com diputat espanyol, pesen i molt. Sense dir-ho també diuen que assumeixen tots i cada un dels poders que emanen del Estat espanyol.
El divorci està servit i alguns partits, com ERC, encara que ho neguin, treballen per unes eleccions autonòmiques i potser per fer un nou tripartit d’esquerres, això si federalistes i espanyols.
És urgent que el President Puigdemont, i els que li fan costat, endegui el Consell de la República, la Crida i l’estratègia global per implementar la República.
Avui tothom que vol saber-ho, ja sap que amb la direcció de ERC no hi tenim res a fer, amb els seus militants i votants si. ERC avui és s’ha convertit en el problema per implementar la República. Ells han renunciat a l’1 d’octubre i al 27. Ara volen eixamplar, diàleg i acords amb els que fa segles mai n’han volgut.
Postdata. Més exactament igual el que diguin i pensin els sectaris de ERC. Un ex militant com jo, m’he guanyat el dret a denunciar que ara la direcció no són res més que un venedors de betes i fils.