El mon cuparire està amb un silenci, tant a prop d’aquell que gasten o gastaven els circenses i benedictins, que ens molesta i entristeix profundament.
La resposta del departament d’interior conduit pel prevaricador i corrupte Fernández Diaz, a no inscriure al registre de partits el PDC i els motius, hauria de posar a tot demòcrata en peu de “guerra”. Les CUP, de moment no han badat boca. El paper dels escindits d’UDC, encara és pitjor; “Antoni Castella donant credibilitat a interior i mostres d’alegria perquè finalment Espanya els hi ha donat la raó”.
Les CUP a les 12 del vespre del 27 de Setembre ho van tenir clar, podien acabar amb el President Artur Mas. El resultat electoral els ho permetia. Les CUP van fer el que l’Estat espanyol, el PP, el PSOE i Ciutadans no van poder fer, i el cap del President Mas va rodar. L’excusa; “per retallador, per ser de dretes i per un 3 %”.
El temps però ens posa a tothom a lloc. Mas podia haver provocat noves eleccions. La correlació dins de Junts pel Si i les seves prerrogatives ho permetien. Mas és va sacrificar i va renunciar. Aquest acte seria suficient perquè qualsevol patriota l’admires i li fes costat.
Intentar desmerèixer el que va suposar el 9 N, ha estat constant per tots aquells que el volien amb desobediència. El resultat el coneixem. Sense desobediència quatre imputats de CDC i d’UDC. Alguns quan van governar ni urnes de cartró ni res a favor de la independència, ni cap desobediència. Mas va situar al vell mig de la política i societat el “Dret a Decidir”. Fins a les hores la resta badant boca.
El President Mas potser va cometre un error de comunicació quan el seu Govern no va tenir més remei, per imposició legal, assumir unes retallades imposades, explicant el perquè. Una sentencia del TC i les retallades imposades, encetarien dins de CiU el seu final i principi per uns nous objectius de país. Les retallades i sentencia s’han resolt amb el trencament amb UDC del Duran i Lleida i la major confrontació amb Espanya des de el 1714.
Han estat unes converses gravades al despatx del inefable i laboriós Ministre Fernández Diaz, entre ell i l’ex cap de la oficina antifrau de Catalunya, el que ha obert els ulls a molts. Però no sembla, pels de les CUP que obrir-los hagi suposat, si més no, situar la temàtica de la corrupció en quarantena.
Seria bo començar a pensar que a Catalunya la corrupció ha estat utilitzada com arma de desgast polític i concretament per eliminar, neutralitzar la força política que des de les institucions a liderat el procés escoltant la demanda majoritària de la ciutadania al carrer. Quedi clar que som els primers a defensar la màxima; qui la faci que pagui. El problema és que ara mateix amb la justícia espanyola i els fiscals afinadors, és una quimera.
Per acabar amb el descrèdit polític, provocat, planificat i escampat, contra el President Mas i CDC ara PDC, l’Estat i les seves clavegueres, amb el deliri dels unionistes i d’alguns independentistes, volen impedir que el nou partit, PDC, funcioni amb normalitat i de pas mantenir el relat de CDC.
El President Mas, ho ha dit; “No ens volen ni en pintura”. Nosaltres afegim morts i enterrats. Ni ERC, ni les CUP fan por a l’establishment. Tampoc a l’Estat. El que veritablement fa por és CDC, ara PDC més ERC, més les CUP. La resta de les petites opcions independentistes per si soles no faran res i tampoc compten.
ERC és un partit legal dins del registre de partits espanyol. Les CUP també. Ho són explicitant els seus objectius politics. Països Catalans, República catalana i independència són conceptes registrats i acceptats.
El PDC que proclama entre els seus objectius politics la independència de Catalunya, la construcció d’un Estat i per una República catalana, molt similars als de ERC i les CUP, no pot ser registrat al “Llibre caciquil” de partits.
El ministeri de l’Interior argumenta dos motius. Un és per evitar confusió amb altres sigles. Se’n podria parlar i si tècnicament i formalment l’encerten, fins i tot estaríem d’acord, que els més de 3000 associats en el Congres de refundació de CDC no varem estat molt encertats.
L’altre és el perillós. El judicial i policial, que no amaga l’objectiu final, radicalitzar i situar al PDC a nivells etarres per aplicar posteriorment la infame Llei de partits. Sembla que unes cometes i la paraula unilateralitat són termes inconstitucionals. També sembla que posar-se com objectiu la independència de Catalunya no. Qualsevol il·lustrat sap que quan políticament és proposa trencar amb l’estatu quo imperant, només caben dues posicions, l’acord o la unilateralitat, és digui o no als estatus i objectius del partit.
Només dir que volem construir la República catalana, qui ho digui, és il·legal i xoca frontalment amb la Constitució espanyola, i tot i així tenim un ventall polític que va des de la extrema dreta franquista, des de falangistes inclosos, a la esquerra més anticapitalista, i tots ells registrats i legals.
Cofois per tenir el trofeu, cap del Mas, que els unionistes mai han tingut i la practica obtusa d’un silenci, del que ja varem patir, ara pot ensorrar el procés i dur-nos al vell mig d’una destrempada general. Que més i quans atacs haurem de rebre per entendre que no va d’esquerres o de dretes. La cosa va d’independència o de submissió.
Practicar el silenci, no fer costat als que volen i treballen per la llibertat de Catalunya i el seu poble, no només no ajuda a la victòria, sinó que si l’Estat espanyol se’n surt, sabrà quin és el camí per guanyar la partida. Cap geperut és veu la gepa.
RSS Feed
