La democràcia i la legalitat a Espanya i al seu Estat, és ben curiosa. Et pots presentar a unes eleccions, tenir els vots indispensables per ser representant popular i desprès sense cap sentencia que inhabiliti un jutge il·luminat, fen cas a uns informes de la policia mai demostrats, i amb una fiscalia desfermada contra tot el que faci olor de català, impedeix que la sobirania popular és faci efectiva.
Empresonats per posar urnes. Empresonats sense poder exercir pel que han estat escollits, legalment i democràticament a traves de les urnes, i els vots. Uns exiliats politics que gaudeixen d’una llibertat general dins la UE i una justícia espanyola que mante la seva captura dins del seu territori però renuncia a les euro ordres.
És cert, qui pateix directament són els que "gaudeixen" de la presó espanyola i els del exili. Ara be, la cosa no va de patiments, que també, la cosa va de drets. Ja ho deien quan el nazisme, com que jo soc comunista, com que jo no soc jueu, com que jo no soc gitano,...... desprès no va quedar ningú per defensar els drets democràtics.
Espanya i el seu Estat, el quart poder, no decideix només qui pot ser o no representant popular, decideix quins vots valen i quins no. D’això se’n diu falsa democràcia. També s’evidencia que els sistema capitalista dona i cedeix fins a cert punt. El mercat, la productivitat, el consum i els beneficis ho determinen absolutament tot i si cal fer trampes per mantenir aquets pilars del capital, doncs és fa i punt.
El més greu pero, és el silenci dels que van de progressistes i d’esquerres. Silenci a l’hora de defensar els drets de la ciutadania. Silenci quan és trepitgen drets universals. Silenci quan a la dissidència política per silenciar-la s’empresona.
Un silenci que avui ens diu, que per sobre dels drets individuals o de poble està l’Estat, el territori conquerit amb sang i foc i la nació, Espanya. Un silenci que mai jutjarà el franquisme i el seu genocidi. Un silenci que treballa incansablement per anorrear-nos com a poble.
Un silenci que practiquen, sense complexes, socialistes, comunistes i altres especies que van d’esquerres i progressistes.
Que tothom ho tingui clar, el pacte de sang entre la dreta i esquerra espanyola per defensar el regim del 78, és a mort. D’aquí el 155 i qualsevol malifeta que pugui fer l’Estat, serà defensada amb ungles fins on faci falta i com faci falta.
D’aquí aquest silenci miserable, gens solidari i lluny d’allò que practicaven els antifeixistes per combatre a Hitler, Mussolini i Franco.
Un silenci que avui està més a prop del feixisme que del antifeixisme. Un silenci que ens pot condemnar a patir altra cop situacions i temps negres.
Avui el silenci ens condemna. Avui cal enterrar el silenci i cridar amb veu ferma i forta que Espanya és una dictadura encoberta, i que la Unió Europea no és la unió de pobles que lliurement han decidit ser-hi, és una unió d’Estats i com a tal predestinada al conflicte etern. Anglaterra n’és una mostra i Catalunya també.
RSS Feed
