Temps era el que necessitaven els espanyols, que saben que el procés és irreversible per esbotzar-lo, SI MÉS NO, DURANT UN TEMPS. Temps que el president Mas no els hi volia donar. La seva proposta era determinant. Una Llista de País i eleccions abans de les municipals. Ni el Pablo Iglesias ni l’Ada Colau haguessin tingut res ha fer contra el procés. Cap proposta espanyola en cap cas podia competir amb un 9 N triomfant. L’Albert Rivera de Ciutadans tampoc.
ERC i el seu president Oriol Junqueras, no acceptant la proposta del President Mas, no van fer res més que donar temps als que ens volen espanyols i anorrear-nos.
El discurs, diuen, de nou format pels de les terceres vies federalistes és, amb un govern dels no “pringats” – “tenim la possibilitat de fer via nova”. El missatge és clar, canviem el govern a Espanya i no deixem que a Catalunya els secessionistes intransigents guanyin. Ens venen a dir, “ho negociarem tot”. Vaja que podrem tenir més autogovern, un nou finançament, competències blindades, i sobre tot una reforma constitucional per fer una segona transició. Certament els espanyols de Podemos i Guanyem ens prenen per perfectes imbecils. Els de Ciutadans fa temps que ho intenten.
No culparem als espanyols de fer el que fan, ells solets és retraten. Saben perfectament que una Catalunya lliure i independent situa l’existència de la “nació espanyola” i el seu Estat en el llindar equiparable al de l’extinta Iugoslàvia.
Si l’Ada Colau amb els impresentables de Iniciativa arriben a tenir la clau per governar l’Ajuntament de Barcelona, nosaltres afirmem que el procés quedarà tocat, i si no de mort, gairebé. “Podemos” no és presenta a les municipals de Barcelona cert, ho fa la marca blanca de la Colau i això vol dir que tots els vots d’esquerra espanyolistes són seus. Els del PSC – PSOE, els del sector federalista d’ERC, els de ICV, els de CC.OO., els d’UGT, els de les Associacions de veïns de BCN controlades pels socialistes, els d’una part de l’IBEX 32 que a traves de la Sexta han apostat per acabar amb un bipartidisme corrupte i amb els monàrquics i catòlics espanyols també.
ERC que volia engrandir el seu ventall de votants, a partir d’una esquerra forta i pura, no ha fet més que donar temps perquè siguin els altres els que és facin grans. ERC, ha comés errors com tothom, però el més greu és creure que l’esquerra espanyola consentiria la victòria dels que volem la independència de Catalunya.
El PSOE, ja dona per perduda la seva marca blanca, PSC, a Catalunya. De fet la proposta de l’Ada Colau, marca blanca de “Podemos”, amb els de ICV, són els encarregats d’aturar i reconduir la sagnia de votants, sobre tot dels indecisos. La credibilitat dels socialistes espanyols és tant baixa que fins i tot els seus militants busquen refugi i cadira en altres indrets. Els seus votants encara està per veure, però segur que estan més a prop dels nous que de ERC.
Si ERC manté el 27 com un referent partidista, a part de que ha fet feliços als del PP, PSOE, unionistes, IBEX 35, i botiflers varis, sumat a les enquestes que ja diuen que no sumem, haurem fet un pet com un aglà.
Ells han posat la seva maquinaria en marxa. Per guanyar. Per destrossar-nos. Per humiliar-nos. La prova del coto la tenim amb el “Gran Wyoming” i el recolzament a la Colau. Tot lliga Wyoming, la Sexta, Planeta, Espanya i la seva unitat contra les aspiracions del poble català. Temps que també ha servit per rearmar a Ciutadans, que precisament no és que estiguin a favor del procés.
Encara hi som a temps. Només cal que ens empassem orgulls, tacticismes de curta volada i fem autocrítica. Fer una Llista de País amb gent de CDC, UDC, ERC, ANC, Òmnium, AMI, independents i els de la CUP si volen, a més de representar una voluntat ferma, llença el missatge nítid, de que si la Llista és la més votada, serà la qui tingui més Diputats i qui la encapçali tindrà tota la legitimitat per liderar el que queda del procés.
La Independència de Catalunya només és possible amb la concurrència de la nostra dreta, centre i esquerra, la resta collonades.