Els que per sort o desgracia hem fet política, de la que sigui, a peu de carrer, en sabem i molt del que s’ha de fer per guanyar, o si més no per orientar una Assemblea de treballadors, militants o ciutadans amorfes.
Les assembles no són producte de la anarquia. Estan convocades i dirigides pels “mentalment” més forts. En diuen líders. Són els encarregats de conduir-les i de que no acabin com el rosari de l’aurora.
Els encarregats de conduir-les, curiosament poques vegades triats, poden i fan, al·legats a favor o en contra. Sempre. L’objectivitat i neutralitat assembleària no han existit mai.
Les CUP tenen mala peça al teler. Han negociat, han exigit i han amenaçat tot el que han pogut i més. Per qüestions reglamentaries el termini per aprovar els pressupostos, i la seva negociació, és a prop de la seva fi. Les CUP ja saben, ho tenen clar i no seria cap sorpresa, si no s’aproven els pressupostos, el President Carles Puigdemont convocarà eleccions, amb tot el que comportaria.
Mai cap Govern havia arribat tant lluny, com els dos darrers. L’un per fer un acte de desobediència, el N9, com mai a tot un Estat, que per cert ja sabem com les gasta. L’altra pel seu compromís per culmina el procés amb posicionaments inqüestionables com no anar a la Conferencia de Presidents Autonòmics, anar a Brussel·les per explicar les raons i el dret que tenim els catalans a ser un Estat i amb el ferm compromís que al Setembre farem el Referèndum si o si.
És possible que durant el recorregut, procés, el Govern podria haver donat més detalls socialitzadors. Ara bé no entendre perquè volem la independència, és no entendre que amb la dependència a l’Estat espanyol, no només no farem més justícia social, sinó que sempre estarem formant part del lliure albir castellà i espanyol.
Els de les CUP, poden fer que ho tinguem més a prop, o que descarrilem abans del xoc de trens que inevitablement tindrem amb el govern espanyol i el seu Estat.
Tenen arguments per guanyar la Assemblea. Tenen arguments per fer historia. Tenen arguments per no trair a ningú. Potser no en tenen per acontentar a tothom, però la romana ens assembla que té el fidel decantat per fer historia. Només dependrà que els que dirigiran la darrera assembla facin el que qualsevol patriota, explicar que voldria dir i les seves conseqüències votar no als pressupostos. El si, si més no, ens permetria un Referèndum amb una nova legalitat i acabar amb el mandat polític del 27S.
Traspassar la responsabilitat a les bases per decidir el futur immediat de Catalunya és molt lluny d’aquell mot utilitzat en campanya de “governem-nos”. Les Assemblees no governen. Els diputats de les CUP van ser escollits per aconseguir la independència de Catalunya, mai per fer la revolució ni per negociar uns pressupostos autonòmics. Segur i és entenible que en política tothom faci valer el seu pes i el seu vot. Ara be si l’equivalència és trencar el somni dels que cada any i quan ha calgut, han mostrat el seu compromís democràtic i pacífic per un futur millor per Catalunya i els catalans, millor que no hi donin més voltes i anem per feina.
RSS Feed
