L’Anna Gabriel diputada i dirigent de les CUP, ha sentenciat com només ho sap fer ella: La assemblea del 27 de la CUP – Assemblea constituent, és sobirana i la que decidirà, el que sigui, en darrera instancia. Avis per a navegants i navegadors.
Sembla que l’Artur Mas, és dels que ho té clar; “Anar a unes noves eleccions no és cap drama. Tot i que preferim tenir govern. Passi el que passi el procés no té aturador”.
Alguns canten les absoltes i donen per fet que tindrem investidura. En Junqueras fins i tot i posa decimals, (8,7 sobre 10 a 8 al dia d’en Cunit).
No podrem parlar per els gairebé dos milions de votants que van dir si a la independència. Ja ho varen fer el 27. El missatge clar i diàfan en clau papereta, el va llegir tothom, “INDEPENDÈNCIA”. Ni pla de xoc, ni declaracions virtuals van empenya el vot per la independència. La consciencia patriòtica i la seva cocció han definit que només tenim un primer objectiu, la resta en serà la conseqüència.
Potser que finalment els de les CUP, s’avinguin a la investidura d’Artur Mas. Potser que finalment hagin entès que sense independència i amb la dependència, no és poden fer cap tipus de política. La revolucions violentes, ja fa temps que fins i tot els més revolucionaris, a Europa, les han desat a l’armari.
La CUP vol ensortir-se’n, segur. Volen construir sense deixar les seves essències, tremenda contradicció. Una contradicció que i pot fer que tot plegat se’n vagi a “can pistraus”. No és pot construir res amb minories, sense legalitat i sense Govern i tampoc implementar plans de xoc. Si s’entén tindrem investidura, si no eleccions.
Reconvertir-se i mutar o morir en el intent, aquest pot ser el dilema pel conglomoretat de les CUP. Si afluixen segur que desconcertaran una part dels seus votants. També d’altres ho agrairan i pensaran que l’esquerra alternativa i pragmàtica te recorregut.
Tenir Govern o no. La clau en mans de la CUP. Des de el 27 de Setembre ja ho sabem. Fer el que vol la majoria, i pel que van votar el 9 de Novembre i el 27 de Setembre, o tornar a començar al Març. Un dilema per les CUP.
La assemblea del 27 de Desembre, és la que decideix. Ho faran els més o menys 1200 militants. No seran els 10 diputats els “amos” de la clau, ho seran els que no tenen la legitimitat democràtica de les urnes. Tant si ha investidura com si no, el que quedarà clar, és que els diputats de la CUP no disposen de capacitat per negociar ni per aprovar res que no sigui mandatat per la assemblea, cosa avui possible per les seves dimensions i manca de responsabilitats institucionals. És la seva coherència. No ens imaginem la CUP amb un nombro d’afiliats com la ANC i amb responsabilitats de govern i tenir que prendre decisions cada dia. La consigna era bona, Governem-nos. Governar però suposa tenir responsabilitats, aquí i a la Xina Popular. Fer el contrari si que no és coherent.
Potser la vergonya i la frustració, que molts tenim per l’espectacle, haurà estat com una nit d’hivern. Només dependrà del que digui la assemblea el 27 i que el que pensa l’Anna Gabriel no sigui un fet majoritari. Masses incògnites per unes bones festes. Mentrestant els unionistes celebrant-t’ho, segur, amb un bon cava català.
RSS Feed
