A aquestes alçades pocs dubten del compromís per posar les urnes l’1 d’Octubre, del Govern del President Puigdemont. Tampoc hi ha dubtes del paper del Parlament amb la majoria folgada de Junts pel Si i les CUP. Modificació del reglament i aprovació de les Lleis per la desconnexió efectiva.
El govern espanyol i la colla de legalistes i constitucionalistes, ens diuen que les urnes no hi seran. La pregunta que els unionistes és fan és com ho impediran.
Els que les volem posar ho tenim clar, un transport als col·legis electorals per dur les urnes i l’atretzo, uns treballadors que posaran taules, cadires i les urnes i com no les paperetes, i una policia que vetllarà per una jornada pacifica i sense incidents. Com sempre davant el repte d’una jornada electoral.
Tornant a la pregunta de com ho impediran, hem de reconèixer que les suposicions queden reduïdes a tres, la judicial, la del poder executiu i la policial. La judicial que pot comportar inhabilitacions, multes i presó, té seriosos problemes d’aplicació i són els tempos i carregar-se definitivament l’estat de dret. Aquesta via i per la determinació mostrada pel President Puigdemont, i si la insistència del govern espanyol continua, l’únic que pot precipitar és el xoc de trens, però en cap cas evitarà que el dia 1 les urnes hi siguin.
El govern pot aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola mitjançant Decrets. El problema és que fer-ho, segur, trencaria el front anti Referèndum. Ni el 155 és aplicable, no disposa d’una Llei reguladora. Aplicar Lleis com la de la Seguretat Nacional aprovada l’any 2015 també ens abocaria al xoc de trens i ningú té cap garantia de la seva eficàcia i compliment.
La darrera opció és la que el govern espanyol vol evitar de totes totes. La violenta. A més, l’opció policial de la Guardia Civil i Policia Nacional, és inversemblant donada la incapacitat logística per impedir que 2076 col·legis electorals i 8233 meses electorals siguin neutralitzades. La força de l’exèrcit és impensable tot i que la Constitució digui que l’exèrcit és el garant de la unitat indivisible de la Espanya dels borbons. Soldats segrestant urnes seria una foto que ni tot el poder del Estat, en absència de violència, pot vendre als països democràtics.
Conclusió. L’Estat espanyol no podrà, com tampoc ho va fer el 9 N, evitar que l’1 d’Octubre les urnes s’omplin de paperetes.
La pregunta que ens hem de fer i ser conseqüents, és, una vegada fet el recompte i en funció del resultat que s’ha de fer. Si el SI és guanyador, donem per descomptat que la participació serà extraordinària, el President Puigdemont una vegada validat el resultat, ha de proclamar la República Catalana i punt. Fer-la efectiva és el següent pas.
Donats a fer cabòries, pensen per un moment que el NO guanya. Puigdemont també ha dit que farà immediatament. Signar el Decret corresponent per unes eleccions Autonòmiques. El No desautoritzaria al representants politics per la independència, però en cap cas els inhabilitaria per ser-hi. Tot i que guanyes el NO, quedaria trencat el raonament d’un subjecte polític espanyol per un de nou, el català i seria per sempre.
Els unionistes faran el seu front mediàtic i ens vendran les excel·lències del autonomisme per guanyar les eleccions autonòmiques. La derrota podria desactivar en part el moviment independentista i seria un greu error.
Només una possibilitat resoldria la derrota i arguments en tindrem. Espanya no negocia, Espanya no pacta, Espanya obliga. Un nou Junts pel Si, però aquest cop transversal del tot, ERC, PDeCAT, CUP, ANC, Òmnium i AMI, junts amb un únic programa i un únic punt: Majoria absoluta i proclamació immediata de la Independència. Que ningú oblidi que serien eleccions autonòmiques legals i amb un resultat legítim. A finals de Setembre la bola anirà a fer una posta a punt.
RSS Feed
