És pesat però que hi farem. Tornar a explicar el que representa la Constitució espanyola, espanyola de cap a peus, és gairebé de masoques. Fer pedagogia però és necessari i fer-ho potser, fins i tot pot obrir els ulls als demòcrates que renuncien a ser don són a canvi d’una espanyolitat d’arrel antidemocràtica i impositiva.
Legitimar el franquisme i els borbons no era senzill. El cop d’Estat militar i feixista contra la República constituïda legalment i democràticament, posava el llisto molt alt per fer la transició. Només comunistes reconvertits, socialistes de nou encunyament i els botiflers catalans ho podien fer.
Jugada mestre. Franquistes i falangistes més els col·laboradors necessaris compraven una Constitució militar i monàrquica. Un sector del franquisme si van oposar, fet que va ser utilitzat per vendre les excel·lències de la Constitució. Per cert els mateixos que si oposaven, són ara els màxims defensors. Finalment han descobert una Constitució que proclama, ara si, legalment que Espanya és una i no cinquanta una.
Ni procés constituent ni llibertats mínimes. Al 1978 encara existien limitacions serioses sobre llibertats i drets com el d’organització i expressió. ERC i altres partits encara eren il·legals.
El “procés constituent” és va limitar a triar set personatges quatre franquistes, Gabriel Cisneros, Manuel Fraga Iribarne, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñon i José Pedro Pérez-Llorca, més un socialista Gregorio Peces-Barba, un comunista Jordi Solé Tura i un botifler català Miquel Roca i Junyent.
Ho deien, al populatxo si els oferim uns quants drets i una democràcia controlada, ho tenim fet. La Constitució espanyola que diu el que diu, va ser aprovada el 6 de Desembre del 1978 i per primer cop és legitimava al borbó, a un exercit feixista i la sagrada unitat del territori espanyol. Sense dir-ho obertament el poder polític i econòmic, com sempre, s’ubicava pels segles dels segles a Madrid. Objectiu complert.
La Constitució espanyola no te res a veure amb la declaració d’independència dels americans que ha esdevingut la seva constitució. La espanyola és vergonyant d’arrel. Els seus redactors van acceptar legitimar el franquisme feixista i nazi. Ni un sol mot al text que condemna el franquisme. La dels EEUU fa un relat exhaustiu del perquè del seu moviment d’alliberament i del drets que tots els ciutadans tenen davant qualsevol injustícia.
Els ciutadans del Estat espanyol majoritàriament volien acabar amb el regim de terror de 40 anys. La transició orquestrada i dirigida pels mateixos franquistes, ara sustentada pel PP, PSOE, Ciutadans i els de UP a conveniència, són els responsables directes de que avui la justícia i la policia estigui amarada de conceptes franquistes. La transició és va transformar en continuisme i per això veiem com és condecoren a franquistes, és sancionen als antifranquistes, és premien als seguidors de la Fundació de Franco, s’exalça “el Valle de los Caidos” i dels republicans el silenci més absolut. De vegades un podria arribar a pensar que la República va ser il·legal i els republicans uns feixistes. Això és el que els constitucionalistes des de fa temps pretenen.
Catalunya, declarada la seva independència, si o si ha de fer un procés constitucional des de el poble i per el poble. Ni castes, ni oligarquies, ni burgesies, ni cap partida política poden liderar la que ha de ser la Constitució dels catalans. Fer-la oberta, transversal, sense penyores i on la separació del poder executiu, legislatiu i judicial sigui la màxima democràtica és el camí per construir un país millor. Fer una Constitució que no serveixi, com la espanyola que diu que tothom te dret a una vivenda i que desprès fan una llei que permet els desnonament, seria tant com admetre que no hem après res de fets històrics als que cal emmirallar-se i la Declaració d’Independència del EEUU n’és un i dels que fan dir-nos que tot plegat valia la pena.
RSS Feed
