
No és que els d’Unió no tinguin dret com organització "lliure i independent" a decidir objectius, estratègies i tàctiques, és que ho fan com “vil sangoneres” al voltant d’una federació que sempre els hi ha donat més del que valen.
En Ramon Espadaler, ha fixat les línees vermelles. Vol dir que qui les traspassi serà “ex-colmugat”. Són les línees vermelles de la direcció. Negociació amb Espanya, mai dels mais una DUI i permanència a la UE.
Volen un Estat Confederal i explicar com si arriba, no forma part de la seva acció pedagògica. Tot plegat els situa més lluny del procés i d’un 27 per la independència. Practicar la pleitesia als que ens espolient, maltractat i fins i tot “assassinat” deu ser el que més els agrada. De vici vaja, sobre tot perquè PP i PSOE ja han dit per activa i per passiva que res de res d’un referendum o consulta, i res de negociar el que no sigui constitucional.
Unió Democràtica de Catalunya, aviat veurem si de Catalunya o d’Espanya, va entendre que el dret a decidir, sense decidir res, era un dret universal. Passada la pantalla del Dret a decidir, i ara amb la necessitat de posicionar-se, amb el si o el no a favor de la independència, fan allò tant suat de marejar la perdiu.
CDC vol finir la seva època autonomista pel de la independència. Sembla que ho està aconseguint. Independència és ara la seva màxima i tot i així, segur que tindran un desgast per l’acció de Govern i per ser qui són. De res els hi servirà l'esforç si avans no aclareixen les seves relacions orgàniques i politiques amb UDC. És necessari i ara ja urgent.