Carles Puigdemont President de la Generalitat Autonómica, va dir-ho amb claredat; “el meu temps com President Autonòmic finalitza als 18 mesos, amb els deures fets per proclamar la independència si així ho decideixen els catalans”.
Referèndum si o si. Puigdemont vol acabar la seva “aventura” complint. Per cert, fet al que molts politics no estan habituats. Puigdemont és potser dels poquets que pensaven que substituir al President Mas comportava uns mesos tranquils de President per dur el compromís electoral a bon port, o el que és el mateix una estabilitat dins del Parlament amb un suport al seu Govern indestructible.
No als primer pressupostos de la desconnexió. Si a la moció de confiança i ara si als pressupostos de la desconnexió, han produït indecisos, desconfiances i munició als unionistes. Una legislatura lluny de la tranquil·litat interna que Puigdemont preveia per substituir al President Mas.
El President Puigdemont, entre mutants, bocamolls i galifardeus, hauria d’estar-ne ben tip. Res però sembla que el farà allunyar del seu compromís: Referèndum si o si. És més, a cada sotragada i tret al peu, ell, utilitzant les xarxes socials, és referma i dona una lliçó magistral de coherència i compromís. És el President amb la prerrogativa autonòmica per convocar eleccions, és el bomber per apagar les collonades maldestres internes i externes al partit i Junts pel Si, i sobre tot com President és el responsable per transmetre confiança. La resta del Govern el que haurien de fer i dir és; “A les seves ordres President”, sobre tot perquè el seu compromís amb la majoria independentista és a mort.
Oriol Junqueras ara s’equivoca i molt (El Mon.cat digital del 18 d’Abril). No varem poder proclamar la independència el 27N del 2015 perquè tot i guanyar amb diputats, no és va fer amb vots. El compromís del Govern va ser aleshores clar; un Referèndum per comptar-nos i decidir.
Tothom, independentistes i no, sabíem que Espanya, el seu govern i el seu Estat mai pactaran un referèndum d’autodeterminació, fer-ho és admetre un poble que res té a veure amb l’espanyol. Tothom també sap que tenim un compromís amb data de caducitat, fer un Referèndum, pactat o unilateral. Fer-ho unilateral suposarà el xoc de trens definitiu. Ara el tenim clandestí. Però aquest és el compromís, amb acord o sense. Dir ara que si no el podem fer, cosa que ja sabíem, amb l’acord de l’Estat, farem una DUI, és admetre que no posarem les urnes.
Quan tocava fer-ho era el mateix 27 al vespre. Els qui ho varen impedir van ser els puristes de les CUP. Teníem majoria al Parlament, perquè van ser unes eleccions autonòmiques de diputats, però no teníem els vots. Cap situació, i les enquestes no serveixen, ens diu que ja som els que estem a favor de la independència majoria.
Fer el Referèndum, comptar-nos, i proclamar la independència ara és el que toca. Per cert el que si podem tenir en compta, és que totes les enquestes coincideixen que més d’un 70 % de catalans volen el Referèndum.
Dir que farem una DUI, és acceptar sense dir-ho que l’Estat espanyol guanya i que abdiquem del Referèndum i de posar les urnes. No Vicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras, les urnes s’han de posar, amb acord o sense i si vostè i renuncia, directament serà un traïdor al compromís que el nostre President Carles Puigdemont defensa.
També hem de dir-ho i ven alt, i si finalment el camí a de ser la DUI, perquè l’Estat espanyol acabi d’embogir, no ha de ser vostè qui ho digui, hauria d’haver estat el nostre President Carles Puigdemont.
Els del PDeCAT poden ser uns bocamolls i alguns fins i tot continuar pensant en clau autonomista. Altres també hi pensen. Potser seria convenient que uns i altres tinguin clar que si no és posen les urnes el que potser tindrem és una derrota que pagarem amb més recentralització, menys autogovern i sobre tot amb molta menys identitat.
RSS Feed
