La xerrada de l’Oriol Junqueras, a més de no llegir el que els catalans hem demanat, i gairebé de forma obsessiva els darrers 11 de Setembre, i on hem tingut ocasió, la independència, va ser un torpede a la proposta del President Mas. Ja ho varem dir. Creiem que tot plegat era per una negociació política i de país ràpida i curta. Sembla que no, tot tenia més profunditat.
Tacticisme de partit i unes posicions plenes d’ambigüitats fan que tot plegat pugui embarrancar amb el perill de deixar la nau al dic sec força estona.
La proposta del President Mas, “pot no convèncer”, però ningú podrà dir que no és clara i concreta i el que és més important, dona valor a dos aspectes que són i han estat basics pel que fins ara portem de procés, transversalitat i societat civil. Establir un calendari, tancava un cercle.
La d’en Junqueras, potser seria l’adequada si fóssim un país lliure i les esquerres volguessin guanyar a la “dreta”. Però ni som lliures ni tenim un Estat prou democràtic com per estar perduts en vel·leïtats tant fútils com anar ara a Mart.
Le raons de ERC per rebutjar la proposat de candidatura de país que no una coalició, són des de el punt de vista ideològic d’un despropòsit difícil de quantificar. Si ho hem de considerar en termes de país, a les hores ja cal que ens posem ha plorar.
La insinuació i una pretesa capacitat per atreure vots són ara el cavall de batalla de ERC. Insinuació permanent explicant sibil·linament i de forma tangencial que ERC i el seu president Oriol Junqueras no se’n en fien del President Mas. Semblava que per fer un “Pacte de Legislatura” per quatre anys i fer-lo President si. Fer una candidatura amb CiU on la “corrupció” a dia “d’avui” encara i és present, també forma part de l’argumentari negatiu. Per acabar-ho d’adobar, ERC practica aquella deslleialtat fastigosa, tot i fent veure que ells donen suport al Govern, però qui retalla és el Govern.
ERC amb la seva proposta renuncia a la transversalitat i és treballa alguns personatges “independents” per fer veure que s’obren a la societat. La seva candidatura serà del partit, vagi qui vagi i digui el que digui el Programa polític.
La lluita ara no és qui governarà els propers quatre anys en termes autonomistes, la lluita és independència si o no. La proposta de ERC no només no és la bona, sinó que no serveix al procés. De fet i desprès de parlar amb molta gent de la que anava als 11 de setembre i que n’està farta dels politics, m’expliquen, que si el President Artur Mas convoca eleccions autonòmiques reconvertides en un referendum i s’ajusta a la seva proposta, no solsamènt obtindrà la majoria absoluta, sinó que la castanya en termes electorals que rebrà ERC serà tant potent que potser és quedin amb la residualitat extraparlamentària que ara mateix és mereixen.
El sentiment era clar i èxplicit, el primer President de la República catalana seria un republicà i probablement d’esquerres. Ara ja no és tant clar.
RSS Feed
