ER, Rufian i la resta dels escolanets del preS Oriol Junqueras estaven convençuts que fer costat a la investidura del Pedro Sánchez, conspirador falsari i responsable de totes les derivades del 155, a canvi d’una taula sense cadires, era el camí.
Creien que tindrien agafat pels dallonses al “Gobierno de España”. Il·lusos, o ja sabien i tenien clar que el Sánchez mai ha tingut manies per fer camí ample per anar cavalcant per la legislatura. Avui tothom ja té clar que al Sanchez no li fa fàstic els suports del PP, Ciutadans i Vox. I sense que als de Unidas Podemos se’ls caigui la cara de vergonya.
Aquest escenari garanteix, que el que facin ER i la resta, que va fer possible que Rajoy caigués, avui, saben que tenen el PSOE, el del 155, governant fins que al Sánchez li roti.
No sumen per fer cap moció de censura. I ER que preveia gaudir d’uns èxits, avui comença a saber que ni Amnistia, ni alliberament dels presos, ni retorn dels exiliats, sobre tot els de Waterloo i, segurament ni indults ni desescalada de la repressió judicial. Sobre el sobiranisme compartit ho deixem estar, amb la centralitat del euros que han de venir i negativa per repartit queda clar el significat de sobiranisme i cooresponsabilitat, res.
Avui el mestre Agustí Colomines i amb matisos Jordi Galves argumenten que desprès de deixar clar que no és pot renunciar a un Govern pretesament independentista i que JxCat per no ser culpable de res, els de Junts haurien de votar a favor de Pere, i constituir-se amb oposició donant suport a tot allò que serveixi per la independència i de la resta decidint quan convingui el si, el no o l’abstenció.
Segur que i té molt a veure la campanya desfermada contra unes noves eleccions i si fora el cas que tota la culpa és de JxCat.
Ho deuen dir pels pobres patidors votants, perquè destinar d’un dia 10 minuts per anar a votar és molt cansat. Igual ho diuen perquè ara si, la majoria comença a saber qui vol la independència i qui la fa servir d’ham i els resultats podrien ser altres. JxCat no pot assumir l’acord entre ER i CUP que dona dos anys de coll al “Gobierno de España” per dialogar. Punt.
Si JxCat dones el seu suport i no formar part del Govern, voldria dir que no s’ha negociat cap full de ruta. Però seria pitjor, sobre tot quan avui mateix la portaveu de ER, Vilalta ha deixat clar que l’estratègia al Congres no forma part de cap pacte. Ahir el Pere ho va fer amb el Consell per la República.
Investir al Pere Aragonès a canvi de res, seria fer el mateix que ER a Madrid. Insistim pitjor, si la deriva de ER i CUP fos estrictament de gestió autonomista, i sense cap tipus de confrontació, i pensant que els il·luminats cupaires trenquessin el pacte, NINGÚ, repetim, ningú faria fora del Govern a ER. Cap moció de censura és possible. El resultat seria que ER tindria garantida la legislatura i segur que amb algunes prebendes graciables vingudes des de el centre. Això si, si el que esta per venir ho permet.
Donar un xec en blanc, creiem, és una aposta arriscada. Segur que serviria per deixar clar el que molts ja sabem, ER no vol la independència. Però perdrem quatre anys amb l’afegit que Espanya i el seu Estat continuaran amb l’espoli i tot el que puguin fer per liquidar Catalunya com Nació.
Només podríem acceptar donar suport i no formar Govern amb dos contractes programes signats amb sang. Un que digui que des de el Govern de la Generalitat és faran totes les campanyes necessàries per assolir una afiliació que superi els dos milions de catalans/es al Consell de la República. L’altra que digui que l’estratègia i posicionaments politics al Congres espanyol i Senat serà pactada abans de la investidura i que només tindrem un Grup parlamentari. Les derivades d’aquest pacte, portaveu, intervencions, repartiment dels recursos a negociar.
Així pot ser si. Sobre tot perquè quedaria clar que les cadires i la gestió autonomista mai, insistim mai, ha estat l’objectiu per assolir la independència. Que quedi clar sense recursos cap política és possible i només els podem tindre tots, com Kosovo, amb la independència i si ha de ser unilateralment que així sigui.