17 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
L’estultícia dels que volen ser socialistes i habiten al PSOE, és d’unes dimensions que farà historia. Els instal·lats a Catalunya, els deixarem al marga. De moment ni pinten ni se’ls escolta a Madrid, més aviat és al contrari, el seu seguidisme també farà historia.
Un conclave a Granada, amb document resolutori inclòs, ha pretès oferir al conjunt dels espanyols una alternativa al PP. Aprofitant que hi estaven posats, també han pretès liquidar el procés català amb una proposta federal que no CONFEDERAL, per fer-nos feliços. Als catalans volem dir.
Llegir la proposta “federal” i no dir absolutament res és el mateix. La insistència de que només hi ha una Nació, i un subjecte polític, l’espanyol clar, n’és la base federal del document. Ni un sol mot del dret a decidir, o d’autodeterminació que te qualsevol poble. Ni un sol mot per dir que el català ha de ser llengua oficial arreu d’Espanya i al mateix nivell que la resta, castellà, gallec i basc.
La proposta del PSOE hores d’ara és esperpèntica. La xerrada del primer secretari Rubalcaba amb la Terribes ho confirma, una revisió, modificació de la Constitució, però que quedi clar de forma limitada n’és la seva oferta. El PSOE vol reformar la Constitució espanyola i no diu que és el que s’ha de reformar. La forma d’Estat, Monarquia o República, fer un Estat Confederal amb quatre Repúbliques independents, només federal i amb blindatges totals, reconeixent o no el dret d’autodeterminació, reconeixement que a l’Estat existeixen quatre Nacions. Res. El que si defensen és la unitat indissoluble d’Espanya i que el únic subjecte polític és “el poble espanyol”. En el fons s’ha nan foten, o pretenen fer-ho i de nosaltres.
La seva oferta estrella, la de reformar la Constitució, fa vies per tot arreu. El PP ja ha dit que no. Els barons territorials d’un i altra bàndol que les singularitats ni hi tenen cabuda a la Constitució. Uns i altres saben que cap modificació és pot fer sense el concurs d’ambdós.
No la van reformar quan tenien les seves majories, ni la volen reformar ara de debò. Ens deuen voler comprar amb una oferta miserable, descafeïnada i més a prop del insult que d’altra cosa. Qui pensi que la cosa va de peix al cove, és que s’ha de dedicar a qualsevol cosa menys ha fer política.
Si algun dia ens confederem, perquè federar-nos ja és impossible, serà perquè ho han decidit els catalans en plena llibertat. Vosaltres els espanyols reformeu el que os vingui en gana, si podeu, però seria bo que penséssiu que serà molt més productiu planificar el divorci, i que serà més eficient per les dues parts i millor si ho fem com Estats civilitzats.
L’estultícia dels que volen ser socialistes i habiten al PSOE, és d’unes dimensions que farà historia. Els instal·lats a Catalunya, els deixarem al marga. De moment ni pinten ni se’ls escolta a Madrid, més aviat és al contrari, el seu seguidisme també farà historia.
Un conclave a Granada, amb document resolutori inclòs, ha pretès oferir al conjunt dels espanyols una alternativa al PP. Aprofitant que hi estaven posats, també han pretès liquidar el procés català amb una proposta federal que no CONFEDERAL, per fer-nos feliços. Als catalans volem dir.
Llegir la proposta “federal” i no dir absolutament res és el mateix. La insistència de que només hi ha una Nació, i un subjecte polític, l’espanyol clar, n’és la base federal del document. Ni un sol mot del dret a decidir, o d’autodeterminació que te qualsevol poble. Ni un sol mot per dir que el català ha de ser llengua oficial arreu d’Espanya i al mateix nivell que la resta, castellà, gallec i basc.
La proposta del PSOE hores d’ara és esperpèntica. La xerrada del primer secretari Rubalcaba amb la Terribes ho confirma, una revisió, modificació de la Constitució, però que quedi clar de forma limitada n’és la seva oferta. El PSOE vol reformar la Constitució espanyola i no diu que és el que s’ha de reformar. La forma d’Estat, Monarquia o República, fer un Estat Confederal amb quatre Repúbliques independents, només federal i amb blindatges totals, reconeixent o no el dret d’autodeterminació, reconeixement que a l’Estat existeixen quatre Nacions. Res. El que si defensen és la unitat indissoluble d’Espanya i que el únic subjecte polític és “el poble espanyol”. En el fons s’ha nan foten, o pretenen fer-ho i de nosaltres.
La seva oferta estrella, la de reformar la Constitució, fa vies per tot arreu. El PP ja ha dit que no. Els barons territorials d’un i altra bàndol que les singularitats ni hi tenen cabuda a la Constitució. Uns i altres saben que cap modificació és pot fer sense el concurs d’ambdós.
No la van reformar quan tenien les seves majories, ni la volen reformar ara de debò. Ens deuen voler comprar amb una oferta miserable, descafeïnada i més a prop del insult que d’altra cosa. Qui pensi que la cosa va de peix al cove, és que s’ha de dedicar a qualsevol cosa menys ha fer política.
Si algun dia ens confederem, perquè federar-nos ja és impossible, serà perquè ho han decidit els catalans en plena llibertat. Vosaltres els espanyols reformeu el que os vingui en gana, si podeu, però seria bo que penséssiu que serà molt més productiu planificar el divorci, i que serà més eficient per les dues parts i millor si ho fem com Estats civilitzats.
RSS Feed
