Aquest va ser l’argument. Amb els fusells al clatell, ho acceptàvem les seves condicions, ho no teníem transició, de moment.
El regim es sabia assassí i amb una legitimitat democràtica inexistent. Per tant, calia revertir-ho. Una llei d’amnistia feta i proposada pels falangistes, que tenien tot el poder, s’aprova a l’any 1977. Les pressions internacionals per legitimar la transició és per un altra capítol.
De sobte, els assassins franquistes, quedaven exonerats i el seu historial tancat i barrat per obrir processos judicials de reparació. Els perseguits, exiliats, presos, amb delictes variats i que eren ni formaven part del regim també. Fins i tot 66 crims d’ETA també van ser amnistiats.
Les diferencies entre la llei d’amnistia del 1977 i la que es vol aprovar ara, sembla que tenen referents i punt de partida antagònics. Al 1977 el poder era franquista i avui el poder està prou compartit per voler un contingut a la carta.
Hem de reconèixer que la transició va aconseguir que el franquisme quedes exonerat dels seus crims, que el cop d’Estat contra la II República espanyola, fos legal i fins i tot que Franco era un demòcrata, segons biografia publicada per l’Estat espanyol.
Esta publicat pel BOE Nº 248 del 17 d’octubre del 1977, la Llei primera llei d’Amnistia. En vindrien dues més.
Al seu Article segon l’apartat a) diu que seran amnistiats: “Los delitós de rebelión y sedición”.
Al e) “Los delitós y faltes que pudieran haver cometido las autoridades, funcionarios y agentes del orden público”.
Al f) “Los delitós cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las persones”.
Cert, el context no és el mateix, malgrat que alguns jutges pretenguin i sembli que viuen als anys setanta i Franco ja fa estona que va morir.
També tenim la certesa que alguns jutges això de la separació de poders els hi sua.
Amnistiar és una opció política que és fa des de el poder polític i executiu. El legislatiu diu amen. El problema el tenim servit quan amnistiar és fa beneficiant als que han perseguit drets universals, en formes repressives físiques i judicials. La llei dirà el que digui, però serà el resultat d’una negociació.
Una amnistia agradi o no és per tothom. Pel botxí i pel patidor. El problema és saber, interpretar perquè ha de servir a banda de les qüestions judicials.
Sembla que Junts ho farà a canvi d’uns pressupostos i d’una estabilitat com va fer ER tot i que la diferencia és que uns a canvi d’uns continguts, amnistia i llengua, i els altres a canvi d’un “traspàs” de rodalies.
Uns, al 1977 no la volien, però la van acceptar. Altres tampoc però també la van acceptar.
Avui 2024, uns la volen tot i que fa “quatre dies no la volien”, i d’altres no la volen malgrat que els seus surtin beneficiats.
El dubta el tenim servit. Serveix la llei d’amnistia per implementar la República catalana proclamada i guardada al calaix. Serveix donar estabilitat al Govern del Sánchez als interessos catalans. Serveix perquè acabi la persecució judicial i policial a tots aquells que continuaran treballant per la independència de Catalunya. Serveix per una reconciliació que ni el PP, ni Vox, ni uns quants del PSOE volen. Creiem que aviat ho sabrem.