Quan és traspassa la privacitat per convertir-la en opció publica, és quan ja no ets amo dels teus fets. Són els votants el que trien i se’ls fan seus. Són els que tenen la raó. Són els votants és que legitimen opcions i lideratges.
A Junts pel Si, tothom que va votar-los, sabia que votava Mas per President i per encetar el “Procés Constituent”. Junts pel Si ho va deixar clar. Objectiu, la República catalana, procés constituent i pla de xoc, i tot en un espai de temps no superior a 18 mesos.
A les CUP, segur que no tothom, però una majoria els va votar per la independència, i de forma subsidiària per un pla de xoc. A les CUP, que mai han volgut la Presidència, ni que sigui de transició, ni cap càrrec institucional, semblava que amb la independència i el pla de xoc de moment en tenien prou. Per tant, i és obvi, els vots rebuts han estat per un mandat més polític que de lideratges; República i Pla de xoc.
Junts pel Si ho va deixar clar, per activa i per passiva, abans i després de les eleccions, de dalt a baix, de baix a dalt i de dretes a esquerres; President Artur Mas. Un Govern transversal i procés constituent amb pla de xoc inclòs.
La confluència Programàtica de Junts pel Si i la CUP, en termes politics, és extraordinària, donada la disparitat ideològica. Independència i pla de xoc social. Sense independència no hi ha pla de xoc i sense pla de xoc tampoc tenim la independència. El que és esperpèntic és veure que les diferencies bàsiques finalment és redueixen a qui ha de ser el President. Per cert, el President que “rebutgen”, comparteix al 100 % els objectius de la independència i d’un pla de xoc social.
Si la CUP no dona suport a la investidura de Mas, que proposa Junts pel Si, estarem davant d’una traïció incommensurable digna de botiflers i quintacolumnistes al servei de la Espanya neofranquista i borbònica. Serà una traïció als seus votants, i aplaudida a rabiar per qui ja sabem. Ara el joc no està entre el capitalisme i l’anticapitalisme. Ara tot és redueix a ser lliures amb la independència o quedar-nos on som.
Els gairebé dos milions de vots sobiranistes perseguien un lideratge fort i unit per fer front a les andanades que venen i vindran de l’Estat espanyol i per acabar proclamant la independència. Dos milions de vots per legitimar una nova legalitat i un Estat. Els 11 de Setembre ho confirma. És cridava independència, mai revolució.
Els dos milions de vots mai van perseguir una revolució social. La seva revolució era, de moment més petita, però tant intensa com per dotar-nos d’un nou temps, on les revolucions socials deixin de ser utòpiques.
No tinguem por. Anem-hi i preparem-nos per unes noves eleccions. Segona volta. Ara tothom s’ha situat al taulell polític i social. De fet la excepcionalitat don som és pot convertir amb l’èxit definitiu que no varem tenir el 27 S. Sobre tot perquè ara tothom sap com les gasta l’Estat espanyol i qui vol la independència de Catalunya i qui no.
RSS Feed
