Súmate és l’operació política i estratègica de ERC per entrar en els feus espanyolistes del PSC, ICV, i ara Ciutadans i Podemos del Baix Llobregat. A la resta del País la seva incidència com se sabia discreta o nul·la, no va requerir cap esforç organitzatiu. També van pensar que la disposició d’una radicalitat impostada, afavoriria proximitat a moviments varis com les CUP. Tant és així que ERC a través de Podemos col·loquen a l’Antonio Baños associat a Podemos com independent i cap de llista per 27 S a les CUP.
Tothom sap que Baños com President del Grup parlamentari de les CUP, és el que diu primer és un NO rotund i després un NO “tranquil”. Un NO, que en definitiva defensen els de la CUP, inicialment, i ho fa Antonió Baños associat a Podemos, organització que controla ERC.
La renuncia de Baños, després de les esperpèntiques accions del 50% de les CUP, l’honoren, però no del tot. Ell tenia els indicis de que seria NO i si hagués volgut la comèdia s’hagués acabat en dos dies. Calia però que dures el màxim i situar la negociació i col·lapse entre CDC i les CUP. Veure com en Junqueras demanava i de forma reiterada que CDC i les CUP negociessin que encara hi havia temps, com si la cosa no anés amb Junts pel SI, no se com qualificar-ho, però els termes lleialtat i coherència, han brillat per la seva absència.
Que Joan Tarda hagi demanat que Mas faci un pas al costat. Que Junqueras digui que està totalment d’acord amb el que ell diu. Que algunes agrupacions de ERC diguin els mateix. Que l’entramat mediàtic afí a ERC digui el mateix. Que la Presidenta del Parlament militant de ERC, ara insinuí el mateix. Que el 50 % de les CUP diguin el mateix, i que el resultat ara és l’alegria dels espanyols i unionistes, només és pot considerar com una traïció en tota regla a Catalunya.
Mas és l’important. Mas és el procés. Mas es l’actiu nacional i internacional més important que tenim segons opinadors. Mas és el condicionant perquè sectors molt importants de la societat catalana s’hagin sumat al Procés. Mas és de moment des de l’any 1975 l’únic President institucional que ha desobeït i enfrontat amb Espanya. Mas és el que va oferir-nos el dret a decidir com eina democràtica que mai més abandonarem. És per tot això que Mas és l’enemic d’Espanya i el seu Estat, de la dreta espanyola, de l’esquerra espanyola, i de tots els poders fàctics que defensen la unitat pàtria espanyola. Mas és ara també, l’home a batre per sectors de l’esquerra catalana o quinta columnista. MAS ÉS L’OBJECTIU A BATRE.
Anem a eleccions, segur. No tindrem llista unitària. ERC pretendrà fer el sorpaso definitiu a CDC i Mas. Tot estudiat i planificat. ERC tenia les eines i relacions amb les CUP per investir Mas. No haver-ho fet possible, és una traïció a Catalunya i la seva equidistància en aquets tres mesos els ha delatat. Ho és als milers de catalans que any rere any ens hem manifestat cívicament i democràticament per la independència, que hem votat el 9 N demostrant amb més de 40.000 voluntaris que ho sabem fer hi ho podem fer. El front “d’esquerres” està servit, però és matèria per un altre post.
Queda tot avui per un acord in extremis, però n’estem convençuts que el peix està tot venut i el Març resoldrà l’embolic per continuar avançant o per aturar-nos una estona que és el que volen els espanyols.
Súmate és l’operació política i estratègica de ERC per entrar en els feus espanyolistes del PSC, ICV, i ara Ciutadans i Podemos del Baix Llobregat. A la resta del País la seva incidència com se sabia discreta o nul·la, no va requerir cap esforç organitzatiu. També van pensar que la disposició d’una radicalitat impostada, afavoriria proximitat a moviments varis com les CUP. Tant és així que ERC a través de Podemos col·loquen a l’Antonio Baños associat a Podemos com independent i cap de llista per 27 S a les CUP.
Tothom sap que Baños com President del Grup parlamentari de les CUP, és el que diu primer és un NO rotund i després un NO “tranquil”. Un NO, que en definitiva defensen els de la CUP, inicialment, i ho fa Antonió Baños associat a Podemos, organització que controla ERC.
La renuncia de Baños, després de les esperpèntiques accions del 50% de les CUP, l’honoren, però no del tot. Ell tenia els indicis de que seria NO i si hagués volgut la comèdia s’hagués acabat en dos dies. Calia però que dures el màxim i situar la negociació i col·lapse entre CDC i les CUP. Veure com en Junqueras demanava i de forma reiterada que CDC i les CUP negociessin que encara hi havia temps, com si la cosa no anés amb Junts pel SI, no se com qualificar-ho, però els termes lleialtat i coherència, han brillat per la seva absència.
Que Joan Tarda hagi demanat que Mas faci un pas al costat. Que Junqueras digui que està totalment d’acord amb el que ell diu. Que algunes agrupacions de ERC diguin els mateix. Que l’entramat mediàtic afí a ERC digui el mateix. Que la Presidenta del Parlament militant de ERC, ara insinuí el mateix. Que el 50 % de les CUP diguin el mateix, i que el resultat ara és l’alegria dels espanyols i unionistes, només és pot considerar com una traïció en tota regla a Catalunya.
Mas és l’important. Mas és el procés. Mas es l’actiu nacional i internacional més important que tenim segons opinadors. Mas és el condicionant perquè sectors molt importants de la societat catalana s’hagin sumat al Procés. Mas és de moment des de l’any 1975 l’únic President institucional que ha desobeït i enfrontat amb Espanya. Mas és el que va oferir-nos el dret a decidir com eina democràtica que mai més abandonarem. És per tot això que Mas és l’enemic d’Espanya i el seu Estat, de la dreta espanyola, de l’esquerra espanyola, i de tots els poders fàctics que defensen la unitat pàtria espanyola. Mas és ara també, l’home a batre per sectors de l’esquerra catalana o quinta columnista. MAS ÉS L’OBJECTIU A BATRE.
Anem a eleccions, segur. No tindrem llista unitària. ERC pretendrà fer el sorpaso definitiu a CDC i Mas. Tot estudiat i planificat. ERC tenia les eines i relacions amb les CUP per investir Mas. No haver-ho fet possible, és una traïció a Catalunya i la seva equidistància en aquets tres mesos els ha delatat. Ho és als milers de catalans que any rere any ens hem manifestat cívicament i democràticament per la independència, que hem votat el 9 N demostrant amb més de 40.000 voluntaris que ho sabem fer hi ho podem fer. El front “d’esquerres” està servit, però és matèria per un altre post.
Queda tot avui per un acord in extremis, però n’estem convençuts que el peix està tot venut i el Març resoldrà l’embolic per continuar avançant o per aturar-nos una estona que és el que volen els espanyols.
RSS Feed
