Acabada la segona guerra mundial, els aliats van decidir que els crims de lassa humanitat no podien quedar impunes i que calia posar els fonaments per evitar-ne repeticions.
El judici de Nuremberg (any 1945-46) va condemnar un grapat de comandaments nazis i feixistes. Uns a la mort i d’altres a cadena perpetua. L’any 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans tancava el cercle virtuós contra dictadors i situava les relacions entre Estats i persones a un nivell com mai.
Que hi farem ni la liquidació formal del feixisme ni declaracions, han impedit que interessos estratègics i comercials, hagin aigualit les pretensions universals, però hem de reconèixer que els avenços en el pla internacional han donat fruits i millores substancials a molts països gracies a declaracions, la ONU, i voluntats demòcrates per intentar no caure amb errors passats.
Espanya, els seus acòlits i tota la recula castrense, han passat pagina sense pagar un mínim preu a les seves droperies. Espanya i el seu Estat només ha patit una liquidació i la van patir els republicans. Carrillo, la Pasionaria, Tarradellas, Felipe, Guerra, Roca, Tura, Camacho, Redondo, més banquers, alguns empresaris i funcionaris falangistes, van pactar amb els franquistes el silenci més ignominiós per passar pagina i d’aquells misèries aquets fangs.
Assassinats, tortures, confiscacions, enriquiment per l’acció de robatoris dels guanyadors, violacions físiques i administratives, tribunals militars per la força de les armes amb condemnes sense garanties. El llistat és interminable. Això és el que van pactar els presumptes demòcrates d’esquerres, de dretes, comunistes i republicans variats: callar i acceptar que Franco, els seus acòlits i falangistes eren uns demòcrates i els republicans en general uns terroristes.
Desprès de 39 anys l’espectacle en general és esperpèntic. És vol condemnar els crims del franquisme i restaurar dignitats. De moment només s’ha aconseguit a Catalunya i parcialment. Encara és condemna un acudit del Carrero Blanco. El Valle de los Caidos és el que era amb Franco i amb ell de cadàver. Les riqueses confiscades i robades durant el franquisme, avui continuen en mans de franquistes feixistes reconeguts.
Una generació que vol recordar i posar les coses al seu lloc. Uns provinents i descendents del franquisme i del regim del 78 que si oposen aferrissadament. Això és Espanya i el seu Estat.
Espanya no va tenir punt i final com a Alemanya o Itàlia. La seva reconciliació no va tenir la condemna dels responsables i el perdó del poble. A Espanya els responsables de la guerra, d’uns actes criminals durant i desprès de la guerra, han campat com a demòcrates i el que és pitjor, ara continuen mantenint unes parcel·les de poder que impossibiliten que s’avanci en termes democràtics.
Franco fa fer el cop d’Estat contra Catalunya i per la unitat territorial d’Espanya. Tot i que Catalunya va renunciar a la Confederació de Repúbliques Ibèriques, un Estatut d’Autonomia ( el de Nuria ), també retallat, va ser utilitzat per Franco per combatre la República. L’objectiu era però aniquilar el minso autogovern que graciosament és concedia als catalans.
Gairebé 40 anys des de el 1978 i san tornem-hi. Catalunya només té els drets que Madrid vol que tinguem. Ara els espanyols que van de demòcrates, que d’haver-ne segur que ni han, han descobert que calia passar factura a les mal i fetes de franquisme i els seus acòlits.
Mireu que en són de demòcrates els espanyols i les seves institucions que ara fins i tot la justícia persegueix al PP. La llàstima és que al mateix tempos el borbó condecora a terroristes franquistes torturadors i segur que còmplices d’accions que farien plorar a qualsevol persona decent.
Una traïció en tota regla. Contra la República escollida democràticament. Contra les víctimes del genocidi franquista. Contra tots aquells demòcrates que volien una Reforma Agrària per deixar de passar fam. Contra els que tenien fam de saber i de feina. Contra tots els antifeixistes que van donar la vida lluitant contra l’eix del mal, Hitler, Mussolini i Hiroito. En definitiva els pares de la Constitució i els seus valedors varen executar la major traïció contra els pobles de la Península. Especialment contra Catalunya.
RSS Feed
