No tenim ni idea si la informació i visió que tenen la policia espanyola i la justícia espanyola, poden determinar que a Catalunya tenim un nou terrorisme anomenat “terrorisme anarquista”. Tampoc sabem si el jihadisme, el tenim prou arrelat com per preocupar-nos de debò.
El que si sabem, i els fets ho corroboren, és el que fan les diverses institucions espanyoles i el govern espanyol per fer trontollar qualsevol espai democràtic i processos varis.
Sabem que l’Estat espanyol va fer tancar, utilitzant la fiscalia, la policia i la justícia espanyola el diari Egin i més tard l’Egunkaria. Desprès de 10 anys són declarats innocents de participar en banda terrorista. El mal ja estava fet. Uns diaris que certificaben la llibertat d’expressió tancats i els seus directius empresonats. Anys més tard la justícia espanyola els exonera. Mentrestant el PP i el PSOE per fi tenen majoria per governar a Euskadi.
Sabem que l’Estat espanyol amb el seu jutge estrella Garzón, empresona uns quans catalans pel fet de ser independentistes al 1992. Olimpíades de Barcelona. Són torturats, empresonats i més tard posats en llibertat sense càrrecs.
Sabem que en plena campanya electoral (eleccions autonòmiques del 2012), un informe apòcrif amb segell de la policia espanyola (UDEF) certifica que el president Artur Mas te comptes a Suiza. Diversos ministres ho adoben. Ni comptes ni retracta. Cap acció de la fiscalia espanyola per investigar l’informe apòcrif.
Filtració d’un dossier elaborat per la policia espanyola obeint odres del seu ministeri, al diari “El mundo”, on és diu que l’alcalde de Barcelona te comptes a Suiza i Andorra. Xavier Trias demostra que és fals. La fiscalia espanyola, no només no endega cap investigació, sinó que practica el mateix silenci que la resta d’institucions espanyoles, posant en dubta permanent la honorabilitat del batlle de Barcelona.
Per esperpèntic, és veure com l’advocacia i la fiscalia de l’estat espanyol, és converteixen en els màxims defensors de la Infanta cristina en el cas Nos, on és demana més de 16 anys de presó al Duc.
Un Tribunal constitucional on el President és un afiliat del PP i col·laborador etern amb les FAES. La resta de magistrats d’aquest insigne Tribunal se’ls reparteixen entre el PP i el PSOE.
Un Botin que és enxampat amb més de 2.000 ME a Suiza i que se’l condemna a una falta tributaria i pagant 300 ME, la falta queda saldada. Mai ningú, ni govern espanyol, ni l’advocacia de l’Estat, ni el ministeri fiscal indagaran sobre la procedència d’aquets 2.000ME.
Ara al expresident Jordi Pujol, hagen ell reconegut la seva pífia fiscal i havent la seva família regularitzat els diners de l’estranger i pagat la corresponent multa, a tots ells si que se’ls investiga per la procedència dels seus diners. Curiós no?
Tot plegat fastigós. Una justícia espanyola que actua diferent en funció de qui és tracta. Una fiscalia que te d’independent el que pot tenir el Duran i Lleida. Tot i així, aquí i començant pel Conseller Espadaler, fe cega amb la justícia i la fiscalia espanyola.
És la mateixa justícia i fiscalia empesa pel govern espanyol que ha interposat una demanda contra el President de la Generalitat i dos Consellers. El motiu: haver permès que els catalans votem.
També és la mateixa justícia que a dia d’avui manté a la presó a l'Arnaldo Otegi, valedor de la pau i defensor de les vies pacifiques per fer politiques.
Espanya, ara amb la seva reforma de la llei de seguretat, ja anomenada “llei mordaça”, rebla el clau i de forma descarada ens diu qui és qui mana, i fora de les seves tesis només existeix el desert.
Anar-se’n no és un dret, ja fa estona que és una necessitat. Espanya no vol ser reformada ni canviada només cal llegir els discursos de diputats espanyols durant el segle XVIII, XIV, XX i XXI. La diferencia és que ara, amb la nostra participació, ells legitimen els seus actes. Cada dia veiem més necessari adaptar-nos i exercir la Via Claver.