Fa dies dèiem que calia preparar-nos per possiblement afrontar unes noves eleccions. Ara ja sabem que hi anem.
Reeditar Junts pel Si o no, aviat en serà la qüestió. Si tenim llista unitària, si Mas serà o no el cap de la candidatura també formarà part indestriable de la qüestió.
Comprovar que les CUP tenen dues animes, ara és possible. Anna Gabriel insisteix amb trencar Junts pel Si. Sense vergonya i sense coherència, proposa que una proposta de Junqueras seria acceptada per les CUP. La mort del assemblearisme és la mort de les CUP i la Gabriel avui ho ha fet possible. L’altra part, avui ja pensa en plegar, i Baños n’és la punta de llança.
Som on som i la responsabilitat política de tot plegat, creiem que és variada, i ningú queda net del tot. És necessari tornar a proposar un nou projecte al voltant de la independència que engresqui i que motivi.
La transversalitat de la ANC, Òmnium i l’AMI, ha de ser tractat com un be tant preuat com indispensable per qualsevol projecte per aconseguir la independència de Catalunya.
Pocs dies per trencar o per demostrar que Junts pel Si no va ser, ni és una flor d’estiu. Junts pel Si ha suportat i amb nota tots els atacs per trancar-la. Junts pel Si o altre nom decidit, s’hauria de reeditar. La unitat i la transversalitat, són les úniques eines per guanyar. No fer-ho, de pet, voldrà dir que la nova tercera via de Podemos guanyarà, com ho feien abans és del PSC ara PSOE. Guanyar en termes autonòmics, només vol dir governar una comunitat descentralitzada i depenen de Madrid
La temptació de fer un front d’esquerres i tenir el poder absolut la tenim. Són i seran moltes les pressions a ERC per fer-lo possible. Fins i tot las tindran internes i interessades.
Convergència ha de continuar fent l’aposta unitària. Mas ho va fer el 25 de Novembre del 2014. Va insistir el 20 de Juny del 2015 i ara ho ha de continuar proposant i hauran de ser els altres els que diguin no.
Una candidatura Transversal, amb politics i independents de primer nivell i una campanya agosarada i pedagògica és el secret per tornar ha guanyar. Aquest cop però per majoria absoluta. Han de ser les eleccions de la segona volta plebiscitàries. Las que han de confirmar si tenim prou gruix o no.
Guanyar és possible, però aquest cop la neutralitat s’ha acabat. Les CUP no són amics per cap procés. Espanya amb el seu Estat no són amics i els seus fets en tots els àmbits socials ho demostren i cal dir-ho i explicar-ho fins la extenuació. Prendre nota del que han fet els del Centre Català de Negocis i utilitzar-ho com campanya és cabdal. Volem la independència i explicar el perquè és determinant. Com serà o com farem que sigui la Catalunya del futur és per nous temps. El CCN mai ha construït el relat del perquè hem de ser independents dirigit a la dreta o l’esquerra, ho han fet a tots els catalans.
Un front d’esquerres o una divisió de la transversalitat, si que seria la mort del procés. És pot tornar a guanyar només ens cal que l’esperit de les darreres mobilitzacions ciutadanes imperin en el seny de Junqueras i Mas.
RSS Feed
