El govern espanyol, “manu militari” i amb la judicatura al seu servei, dictaminen que els vots dels catalans el 27 de Setembre del 2015 ni servien ni validaven un Parlament, un President i el seu Govern.
Un 155 mai desenvolupat, i promocionat pel govern espanyol, utilitzant a uns representants, que no tots són escollits amb vots, el senat, aniquilava la voluntat popular de Catalunya i les seves institucions. Aquest és el fons de la qüestió.
Espanya i el seu govern, amb l’ajut del PSOE i Ciutadans, ha sentenciat que els vots dels catalans no valen res. Només valen els dels espanyols.
Franco no només va liquidar el Govern i institucions de Catalunya, va voler que quedes clar amb l’afusellament del President Lluis Companys. Ell va instaurar que els catalans no tenen drets. Els drets són dels espanyols i poden exercir-los si la voluntat a Madrid vol. Exactament com ara.
Ni hi donem més voltes. Si el President Puigdemont legítim, no pot tornar validar el seu càrrec, ras i curt, voldrà dir que qui treu i posa Presidents a Catalunya és l’Estat espanyol, el quart poder.
Si aquesta possibilitat s’admet, no només ens podem acomiadar de qualsevol procés d’alliberament. Quedarà legitimat que les lleis són úniques, que la justícia és única i sobre tot que els catalans triats o no seran mers executors i gestors de les decisions del Estat espanyol.
El PDeCAT, ERC, les CUP, ANC, Òmnium, i la resta del moviment social i polític, s’han de conjurar, per això hem guanyat les eleccions, per constituir una Mesa del Parlament republicà i que l’única investidura és la del President Carles Puigdemont. Qualsevol altra escenari dependrà del President.
Tècnicament el Parlament és constituirà el 17. Només cal tenir la majoria de Diputats per fer-nos amb la Mesa, i la tenim. Aquest dia la presencia del President és innecessària.
Tenim la certesa que tot i que fos legal, una investidura no presencial, l’Estat espanyol i els seus col·laboradors necessaris la faran inviable. Per tant l’obvietat s’imposa, si ha d’estar.
Com fer-ho i com organitzar-ho, no és d’una complexitat extraordinària. Ho varem fer per el 9N, ho varem tornar a fer l’1 d’Octubre i això si que va ser complexa. Més de 42.000 voluntaris pel 9N, més de 6000 urnes, paperetes i sobres pel 1O hi ho varem tornar a fer.
El Parlament de Catalunya és com una ambaixada i ni tot el poder del Estat espanyol, gosaria envair-lo durant la sessió plenària d’investidura. Desprès que ningú ho dubti el President seria detingut i empresonat. Ara bé, empresonar al President legítim, després del resultat d’unes eleccions convocades per l’Estat espanyol, aquest cop volem creure que el daltabaix a la Unió Europea seria al mateix temps gens bo per Espanya. Si no fos així, ales hores si que podriem afirmar que la UE s'està construint amb valors poc o gens democràtics.
El President Carles Puigdemont també ha de decidir i la seva decisió avui només té dues opcions, o validar i restituir la seva Presidència amb els costos ja descrits, o fer una pas al costat, renunciant i proposant al nou President.
Si finalment és la justícia espanyola la que guanya i imposa, com i qui governa a Catalunya, que tothom ho tingui clar els nostres vots valen una puta merda. Una justícia que ja ens va dir que els nostres vots valien axó- una merda - amb la seva resolució sobre un Estatut referendat pels catalans i els representants polítics. Ni més ni menys.
RSS Feed
