Dels que viuen be. Dels que no se’ls espera a l’hora de fer democràcia i prefereixen una legalitat tot i que sigui injusta. Dels que renuncien al legítim dret dels pobles a decidir el seu futur. Dels que pensen que millor el que tenim que trencar un Estat corrupte. Dels que pensen que tot i viure a Catalunya i treballar-hi, millor que decideixi Madrid. Dels que pensen que abans que catalans espanyols amb afinitats franquistes. Dels que diuen des de Catalunya que no tenim més drets que els que aprovi Madrid. Dels que mai agafen rodalies ni fan cues als aeroports. Dels que diuen que les llistes d’espera als hospitals i Caps és per una mala gestió del Govern de la Generalitat. Dels que callen quan és el govern espanyol el que incompleix sentencies del TC. Dels que creuen, després de dir-nos nazis, insolidaris, catalufos, polacos, tarats, etcètera que el millor és callar. Dels que tot i que els fets demostren obscurantisme, corrupció, dependència política, i encara creuen amb l’Estat espanyol, la fiscalia i la justícia espanyola, condemnant als demòcrates:
Els diem que són uns botiflers i quintacolumnistes. Una cosa és defensar amb tot el dret democràtic posicions distintes, i l’altra guerrejar contra els que pensen el contrari, utilitzant les clavegueres i policies paral·leles del Estat espanyol.
Miquel Iceta, amb 17 anys s’afilia al PSP al 1978 i el mateix any al PSC. No només no ha treballat mai al sector privat, sinó que ha viscut sempre del partit i diner públic. Regidor, cap de ganivet a Madrid i Diputat són el seu baluard. Exponent contrari als drets dels catalans, a favor de les tesis del Guerra i que a Espanya només hi viuen espanyols.
Xavier Domènech, funcionari activista que acaba de professional de la política, que sempre a viscut del diner públic i la política.
Ada Colau, activista, sense professió, que acaba de política i que ahir i avui depèn econòmicament del diner públic. Referent per una nova política que practica el nepotisme i el populisme tancant escenaris si aquests són contraris a Espanya. Practicant d’una nova política que és tant vella com els Decrets de Nova Planta.
J. Coscubiela, la seva vida professional és redueix a ser un sindicalista que acaba de polític i professor de ESADE on preparen a futurs empresaris, des de l’any 1984 ha viscut del diner públic i la política. A la Viquipèdia el seu pas per ESADE no consta.
PSC, ICV, CSQEP i Barcelona en comú, són les organitzacions d’aquets quatre personatges. Diuen que són d’esquerres i la consciencia, lluny del que deia la premi Nobel Rigoberta Menchú, sembla que l’han adquirit sense agafar rodalies RENFE, anant a la sanitat privada, viatjant amb AVE i amb horaris a mida.
Són, diuen d’esquerres, que practiquen només una internacionalitat, la espanyola. Són estatalistes moderns i contraris als drets dels pobles. Són una estafa d’esquerres, això si, prou preparats per enganyar i pensar només en clau de partit i de cadira.
Dels espanyols d’esquerres i de dretes no cal que hi dediquem un sol mot. Amb dir-los defensors del 78, dels borbons i d’un nou franquisme està tot dit.
RSS Feed
