Quim Torra, Laura Borràs, Salvador, Juvé, Pau Juvilla, i un no acabar, són al punt de mira de la “justícia espanyola”. La seva estultícia i prepotència es manifesta fins i tot resolen i sentenciant contra la justícia superior de la Unió europea. Euro ordres fallides. Euro diputats exercint sense cap sotmetiment a la Constitució espanyola. La seva força, com sempre, és la del fusell, presó, multes i inhabilitacions. La raó i la democràcia mai pot imperar dins d’un Estat fill del franquisme. La justícia tampoc.
Veure i comprovar, com utilitzen els informes maldestres de la Guardia civil (policia patriòtica, ara denunciada pel Sánchez perquè tasten els seus efectes) com arma llancívola i per condemnar, hauria d’avergonyir als demòcrates espanyols, si és que encara en queden.
Els espanyols franquistes no en van tenir prou amb la victòria a la Guerra civil. Acabada no hi va haver reconciliació, el que van fer els feixistes, falangistes i franquistes va ser assassinar a més de 160.000 republicans (Paul Preston, editorial base).
Els espanyols franquistes van imposar la seva reconciliació mort Franco. La bandera, la seva, la roja y gualda. La seva continuïtat, l’elegit, Juan Carlos I el borbó. Cap judici al regim franquista i sobre tot continuïtat del Estat que va acompanyar Franco fins la seva mort.
Mateixos militars, mateixos jutges, mateixos fiscals, mateixos policies, mateixos funcionaris. Avui, segle XXI, els governs espanyols encara ho fan amb lleis vigents franquistes. Ahir la dictadura franquista i avui el regim del 78 tenen el mateix comú denominador, l’Estat és el mateix.
No han calgut dues generacions de catalans per saber que amb Espanya i el seu Estat, la solidaritat i fraternitat la marquen des de Madrid. Al 2006 els catalans ja varem comprovar el que valen els nostres vots, zero, i al 2017 el que les nostres institucions, zero.
Ara i aprofitant la nostra debilitat mostrada al 2017, volen rematar la feina. La volen rematar amb la complicitat, volguda o no, de ER i les CUP que ja fa estona van renunciar al 1 d’octubre i la unilateralitat, per molt que diguin el contrari alguns militants i congrés de ER. Quan pactes amb els teus botxins, esperant reconeixements i sense cap posició de força, l’únic que s’obté és morralla que fixa i legitima on és i qui te el poder.
ER no sap on s’ha ficat. Creiem que a la gola del llop. Espanya i el seu Estat mai pactaran com bons veïns un divorci amistós. I dir que millor un “Gobierno de España de izquierdas”, que un de dretes, quan volen el mateix, la “nación espanyola”, només és pot plantejar des de la por, la debilitat i la submissió. També pot ser que el paper de Kapo reconvertit s’hagi acceptat com mal menor.
El 155 només va tenir un objectiu escapçar tot el moviment independentista de lideratges i sembrar la desunió. Eliminar un Govern legítim, un Parlament legítim i la direcció de les dues entitats socials més importants de Catalunya, la ANC i Òmnium. També a d’altres destacats electes dels municipis i del activisme social.
Diríem que això que relatem és cert i sembla que alguns ho hagin oblidat, o pitjor, fan gestos que legitima una justícia que va dictar sentencia culpatoria a uns homes i dones honestos, demòcrates per sols fet de donar la paraula al poble. Una sentencia que diu que són uns sediciosos i prevaricadors del diner públic. Sona la cosa.
I si, van per feina donat que tenen clar que encara tenim patriotes disposats a defensar l’1 d’octubre, la República ja proclamada, els drets individuals i col·lectius i com no les nostres institucions portal de la nostra Nació. Ho saben, el pòsit a favor de la independència ja no marxarà i només els queda impedir que guanyem a les urnes desposseint-nos dels millors.
Van per feina i la volen acabar. Llàstima que alguns continuïn pensant que abans de la independència el més important sigui ser pal de paller o fer la revolució. Renunciar a la unitat ens fa perdedors. Acceptar la legalitat espanyola fa guanyadors als que mai han volgut la independència. I no hi ha més cera que la crema.
RSS Feed
