Galileu, al segle XVI va establir els dos principis de la teoria dels vasos comunicants. El més important és el que deia que qualsevol líquid introduït a uns vasos comunicats independentment de la seva forma, el líquid sempre tindrà el mateix nivell degut a la pressió atmosfèrica.
En política la seva aplicació avui es constata si analitzem detingudament l’aparició de Ciutadans, i com pot desaparèixer sense perdre el seu nivell d’efectivitat.
Ciutadans és funda el Juny del 2005. Els socialistes del PSOE a can PSC, enemics del catalanisme dels Raventós, Triginer, Maragall, Obiols, volien liquidar la identitat catalana començant per la llengua. Sabien que el PSC obertament no podia erigir-se contra la immersió lingüística.
Diners, estructura i recolzament (PSOE, La Caixa, CEOE i PIMEC), fins i tot sectors del PP, funden Ciutadans com proposta política amb l’únic objectiu inicial d’acabar amb Catalunya i les seves aspiracions.
Espanyolitzar als catalans començant per la llengua és l’iniciï d’un cert èxit polític, deixant clar, a més que han vingut a des legitimar, desprestigiar i minoritzar les institucions catalanes.
A les eleccions del 2017, l’unionisme espanyol, que havia situat tots els seus esforços per derrotar l’ independentisme amb 36 diputats són la primera força amb escons al Parlament de Catalunya. El problema és que la resta dels espanyolisme fa figa i no sumen per fer res.
Per contra, a les eleccions espanyoles del 2019, que Ciutadans tenia 57 diputas és queda amb 10. De res serveix l’exit obtingut a Catalunya. PSOE i PP van descobrir que el fill tonto volia apujar-se a la gepa. Albert Rivera, que mai va saber que el seu paper i el del partit començava i acabava a Catalunya, és dimitit fulminantment pels pesos pesants del Partit emissaris del PSOE i PP.
Inés Arrimades va ser la guanyadora, “la montapollos” pels amics. El premi de la seva victòria electoral va suposar el sal a la política espanyola. Mai va saber perquè semblava que el Rivera dimitia.
Les eleccions autonòmiques de Galicia i Euskadi al 2019 eren el preludi del que ara veiem. ZERO escons a Galicia i Euskadi i 30 escons menys de 36 a Catalunya.
El 14 F d’aquest anys les eleccions de Catalunya ha deixat ferida de mort Ciutadans. Ho saben, i fins i tot fundadors, ja demanen una mort digna del partit. Ciutadans ja ha fet la feina encomanada i els traspàs del testimoni fet.
De 36 diputats a 6. La seva misèria política és d’una immensitat galàctica. Sembla que ningú s’ha donat per al·ludit i cap dels dirigents ha assumit responsabilitats de tant immens fracàs.
La primera pregunta a fer-nos, seria; tot és degut al seu paper dins del Parlament i la seva irrellevància a l’hora de fer propostes constructives. Creiem que no, ells havien nascut per destruir.
La darrera seria; on han anat els votants de Ciutadans que ja no els han votat.
El primer que se’ns acudeix, és que molts vots han anat a Vox i la resta al PSOE. Números canten. Fins i tot uns quants vots del PP, segur que també s’han distribuït per igual.
Vox tenia zero escons, ara 11. El PSOE en tenia 17, ara 33. Si sumem el que han obtingut, 27 i tenint en compta l’abstenció, quadra amb els 30 que Ciutadans ha perdut. També quadra si ho mirem en vots.
Cap dubta, els vots de Ciutadans, a més d’unionistes espanyols són de la dreta espanyola més rància. Els vasos comunicants han funcionat com va establir Galileu i que ningú en tingui dubtes, si el PSOE creu que cal potenciar Vox per destruir Catalunya ho farà i sense manies.
Sembla que la Vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament de Catalunya Eva Granados del PSOE, el dia de la seva Constitució ja ens va donar un tast de que va la cosa. Potser en aquesta legislatura no tindrem cap “monta pollos”, però amb els de Vox, Comuns i acaronats pel PSOE, el que tindrem és un viva Espanya a la mida “joseantoniana”. Preparem-nos, i si és possible posem-nos d’acord i deixem velles rancúnies. El futur que podem construir s’ho val.
RSS Feed
