I que consti, d’inici no ho veiem clar. Uns CDR organitzats tenint la ANC i Òmnium semblava un oxímoron per dividir-nos. I no.
Espanya, el seu Estat i els seus defensors, no han deixat mai d’utilitzar tot el seu poder per liquidar un procés sorgit dabaix a dalt.
Admetem que la coordinació de les institucions de Catalunya, més les mobilitzacions de la societat civil i l’afegitó dels partits, van fer possible la desobediència unilateral i confrontació mai exercida a Catalunya. Sobre tot en termes democràtics i pacífics.
El resultat de l’1 d’octubre, més el 3 d’octubre, més el 6 i 7 de setembre, més el 27 d’octubre, més el 155, més els 21 de desembre, ens han dut on som. Defensar ara el que varem decidir, és la nostra obligació.
Ni hem restituït, ni tenim un Govern efectiu, ni la repressió espanyola a permès que els presos politics i exiliats tornin a la normalitat. És més, avui constatem que la normalitat restituïda és continuar amb la repressió judicial i policial.
Nosaltres no sabem qui és l’autor, ni quina organització ha fet possible la construcció dels Comitès de Defensa de la República.
És evident que els CDR tenen un punt de partida de defensa i de resposta. Defensar la República proclamada i respondre als atacs feixistes, és el seu sinó. Ho fan des de una certa “clandestinitat”. Tothom sap com actua el quart poder, l’Estat, potser millor fer-ho així.
Sembla que tothom accepta la obediència formal a la legalitat espanyola, els CDR no. Tenen clar que defensar la República només és possible des de la transgressió, sempre pacifica.
Que fan els CDR. Posar llaços grocs. Posar estelades. Tallar carreteres puntualment, per cert com fan els sindicats espanyols quan consideren necessari pels seus objectius. Manifestar-se davant de les delegacions espanyoles i forces d’ocupació. Denunciar la justícia espanyola i la seva repressió, Tenir mascaretes i xiulets a casa. Vaja tot el que fan és tant democràtic que fins i tot a Europa no hi veuen cap delicte. Espanya si.
Però anem a pams, avui, i que quedi clar ni JxC, ni ERC, ni PDeCAT, ni les CUP, esmenten obertament que els CDR són necessaris i han d’estar a l’alçada sempre. Sembla que acceptin el relat delictiu que fa Espanya.
L’únic que potser podríem reclamar als CDR, és més coordinació amb la ANC i admetre que les accions per lliure no convenen. Avui ens cal estar organitzats, si, però sense coordinació, serà normal que algun dia ens equivoquem.
Tenim formalitzat el Consell de la República. El Conseller Comin hi és al capdavant, amb el suport del President Puigdemont i resta de Consellers exiliats. Ara és hora que tothom, els CDR també, és posessin a les ordres del President Carles Puigdemont.
Si el President Puigdemont tingues el suport majoritari, del poble català i les seves organitzacions, la força del Consell de la República seria imbatible.
Avui sense anar més lluny les forces repressives espanyoles han detingut a tres lluitadors per la República i contra el feixisme, i ningú sap on són. Tornen els temps negres del franquisme. La nostra defensa és la unitat. La resta bufar i fer ampolles.
RSS Feed
