Espanya ens ofereix això: “Nosaltres fem lleis amb alts continguts ideològics”. “Totes les lleis espanyoles sempre estaran per sobre de les que fan les Comunitats Autònomes”. “El govern espanyol no te perquè complir acords constituïts amb les CA, ho avala el TC”. “Nosaltres modificarem els acords presos a Catalunya perquè els toros és tornin ha veure”. “El dèficit ha complir el marcarem nosaltres i no cap negociació”. “Catalunya no te cap dret per sobre de la sobirania espanyola”. “Catalunya te l’obligació reconeguda constitucionalment de ser solidaria per sempre més”, i tot un seguit de lleis que laminen i en alguns casos finqui-te’n competències exclusives de la Generalitat.
Espanya ens amenaça, de vegades directament i d’altres a traves dels mitjans que controla. Vols rasants al Ripollès, maniobres soldadesques armades fins les dens per Collserola, contingents de Guardies Civils arribats de la ma de la Virreina Llanos de Luna, i un ingent, no quantificat de servidors clandestins de l’estat per espiar-nos i trobar col·laboracionistes, en són la resposta a un clam democràtic i pacífic reclamat ordenadament i d’acord les lleis vigents.
Espanya només ens proposa compliments esclavistes, la amenaça i la por, i a dia d’avui ens permetem ser agosarats i gairebé podem afirmar que el tàndem PP, PSOE i UPyD, és l’únic que ens proposen i l’únic a que estan disposats.
No hi donem més voltes, ells, els espanyols són així i cap circumstancia els farà canviar. Fins i tot quan són cridats a l’ordre per Brussel·les, ells van ha entrevistar-se. Quan venen els homes de negre ho fan perquè ells han volgut. Espanya en cap cas està intervinguda. Si fabriquen submarins que no suren el silenci i la discreció n’és la resposta. Si han de tancar una línea de tren d’alta velocitat per manca de clients, el silenci també n’és la resposta. Si el Tribunal Constitucional fa una sentencia a favor de Catalunya, aquesta si que és pot incomplir. Ells són com són i cap pedagogia els farà canviar.
Els “espanyols”, ens volen perquè aportem uns calerons que ells desprès poden malbaratar, exactament com han fet amb els fons estructurals europeus, ens volen per fer extensiu a la resta del mon que són un estat gran, això si amagant i enganyant que la corrupció, la ineptitud i l’endeutament n’és la seva senyal d’identitat. Per cert si poguessin farien a tots els europeus espanyols.
Cap intel·ligència sura en els cervells dels “espanyols”. L’autoritat i compliment de les seves lleis és la seva proposta “democràtica”. De fet, el plantejament és històric, els seus argument sempre han estat la força i les imposicions. Cert que ara tenen una certa legitimitat i unes eleccions els emparen, però també és cert que la Espanya profunda no disposa dels medis per esbrinar i aprofundir el que significa viure amb democràcia. L’estat, les seves castes funcionarials i els partits espanyols ja s’ha n’encarreguen perquè sigui així i per això Espanya te els resultats educatius que té. Quanta més ignorància, quants més subvencionats i quan més odi entre els pobles, més aprofundiment i continuïtat de la Espanya de sempre i tot sembla indicar que passa inexorablement de pares a fills.
Ho sabem, ho patim i no te sentit allargar l’agonia del malat. Catalunya esta malalta, Espanya ens ha empeltat el seu càncer i només un tractament radical ens pot servir per sortir de la mort en vida. Catalunya ha de superar aquest càncer, cap tractament ha servit, ha guanyat terreny i ho continuarà fent. Afortunadament a dia d’avui encara no patim metàstasis i això en dona ànims i consciencia de que podem guanyar la darrera batalla. Cal fer-ho rapit, el càncer és dels més violents i vol fer metàstasis si o si. Nosaltres el podem vèncer i fer net, només cal que utilitzem la cura adequada i aquesta és l’urna amb els seus vots.
Som catalans per naturalesa i espanyols per coacció. Joan Camorera
Espanya ens amenaça, de vegades directament i d’altres a traves dels mitjans que controla. Vols rasants al Ripollès, maniobres soldadesques armades fins les dens per Collserola, contingents de Guardies Civils arribats de la ma de la Virreina Llanos de Luna, i un ingent, no quantificat de servidors clandestins de l’estat per espiar-nos i trobar col·laboracionistes, en són la resposta a un clam democràtic i pacífic reclamat ordenadament i d’acord les lleis vigents.
Espanya només ens proposa compliments esclavistes, la amenaça i la por, i a dia d’avui ens permetem ser agosarats i gairebé podem afirmar que el tàndem PP, PSOE i UPyD, és l’únic que ens proposen i l’únic a que estan disposats.
No hi donem més voltes, ells, els espanyols són així i cap circumstancia els farà canviar. Fins i tot quan són cridats a l’ordre per Brussel·les, ells van ha entrevistar-se. Quan venen els homes de negre ho fan perquè ells han volgut. Espanya en cap cas està intervinguda. Si fabriquen submarins que no suren el silenci i la discreció n’és la resposta. Si han de tancar una línea de tren d’alta velocitat per manca de clients, el silenci també n’és la resposta. Si el Tribunal Constitucional fa una sentencia a favor de Catalunya, aquesta si que és pot incomplir. Ells són com són i cap pedagogia els farà canviar.
Els “espanyols”, ens volen perquè aportem uns calerons que ells desprès poden malbaratar, exactament com han fet amb els fons estructurals europeus, ens volen per fer extensiu a la resta del mon que són un estat gran, això si amagant i enganyant que la corrupció, la ineptitud i l’endeutament n’és la seva senyal d’identitat. Per cert si poguessin farien a tots els europeus espanyols.
Cap intel·ligència sura en els cervells dels “espanyols”. L’autoritat i compliment de les seves lleis és la seva proposta “democràtica”. De fet, el plantejament és històric, els seus argument sempre han estat la força i les imposicions. Cert que ara tenen una certa legitimitat i unes eleccions els emparen, però també és cert que la Espanya profunda no disposa dels medis per esbrinar i aprofundir el que significa viure amb democràcia. L’estat, les seves castes funcionarials i els partits espanyols ja s’ha n’encarreguen perquè sigui així i per això Espanya te els resultats educatius que té. Quanta més ignorància, quants més subvencionats i quan més odi entre els pobles, més aprofundiment i continuïtat de la Espanya de sempre i tot sembla indicar que passa inexorablement de pares a fills.
Ho sabem, ho patim i no te sentit allargar l’agonia del malat. Catalunya esta malalta, Espanya ens ha empeltat el seu càncer i només un tractament radical ens pot servir per sortir de la mort en vida. Catalunya ha de superar aquest càncer, cap tractament ha servit, ha guanyat terreny i ho continuarà fent. Afortunadament a dia d’avui encara no patim metàstasis i això en dona ànims i consciencia de que podem guanyar la darrera batalla. Cal fer-ho rapit, el càncer és dels més violents i vol fer metàstasis si o si. Nosaltres el podem vèncer i fer net, només cal que utilitzem la cura adequada i aquesta és l’urna amb els seus vots.
Som catalans per naturalesa i espanyols per coacció. Joan Camorera
RSS Feed
