L’aprovació del 155 de forma entusiasta pels Senadors del PP i Ciutadans, la barreja de complaença i entusiasme del socialistes i amb la presencia dels contraris, Espanya va legitimar una intervenció ferotge en els continguts, i “suau en les formes”, contra les institucions i administració legitimes dels catalans. La persecució del Govern i mesa del Parlament és estrictament la revenja per la humiliació que Catalunya els hi ha dedicat els darrers dos anys democràticament.
La convocatòria d’eleccions immediates, va descol·locar a molts. Uns perquè tenien coll avall que amb una bona temporada del 155, amb la corresponent neteja, és podrien imposar després a les urnes. D’altres perquè no sabien si anar-hi o no.
Resolt el tema, tothom i bàsicament els partits que malden imperiosament per quants més escons millor finançament i més adeptes incondicionals, hem entrat en la fase de com afrontar-les.
De moment l’objectiu del perquè hi anem a dia d’avui encara no l’hem descobert. Cap partit ha desvetllat de moment ni ha descartat totalment com anar-hi. El que si tenim, fins a dia d’avui, és un silenci programàtic absolut.
De moment els únics que malden per la unitat d’acció i política són independents que promocionen “la llistaunitaria.cat”, que de moment te més de 430.000 suports, amb tres punts programàtics. 1. Sobirania 2. Llibertat i 3. Procés Constituent. La resta, volem dir els partits, i de moment, només un miracle ho revertiria, l’escenari de la desunió és el més factible. Ideologia i guanyar contra País i generositat.
No volem creure que se’ns ha enganyat, o si més no que no se’ns ha dit tota la veritat. Arreglar-ho és senzill. Cal que tots els partits que defensen la República diguin explícitament que el Govern sorgit del 21 de Desembre no pot ser un altra que l’actual empresonat i a l’exili. És l’única forma de mantenir la confiança i la credibilitat.
Tenim clar que els del 155, PP, PSE-psc i Ciutadans, faran el que faci falta per guanyar. Seran uns dies de vertigen. Posaran les clavegueres a tota marxa i no escatimaran recursos per guanyar la partida. Fins i tot els equidistants però unionistes en el fons dels comuns i podemites ens voldran entabanar amb cants de sirenes. Són els que aposten a guanyar La Moncloa, reformar la Constitució i desprès pactar un Referèndum amb garanties. El que amaguen però és que ells ho tenen molt, però que molt pelut perquè algun dia puguin disposar de majoria parlamentaria. Sense oblidar quines haurien de ser les majories parlamentaries per acabar amb el blindatge de la Constitució espanyola.
Franco i els seus ja sabien el que deien quan van dir allò de; lo hemos dejado todo atado y bien atado y tu Juan Carlos con el ejercito has de certificar que nadie podra romper la sacrosanta unidad de la patria y unica nación que es Espanya.
El 21 de Desembre o guanyem o serem historia durant molt de temps.
RSS Feed
