Alguns que volen i van d’independentistes, s’entesten en dir i justificar que la cosa no va de d’identitat. Fins i tot gosen dir que s’estimen España. Allà ells.
Voler la independència de Catalunya, construir un Estat lliure, és vulgui o no, porta l’afegitó de deixar de ser espanyols. És cert, que per molts dels ciutadans que viuen a Catalunya, el fet identitari directament els hi sua. Són els mateixos que maltracten el territori, que l’embruten i que només els mou el seu “modus vivendi”. Són els que demanen solidaritat amb la resta de ciutadans de la Península i que obvien la d’aquí. Són els que com qualsevol treballador immigrant que no té cap pretensió ni en integrar-se ni en quedar-se, només esperen el moment per marxar al seu lloc d’origen.
Tot i així el moviment d’alliberament te les seves raons i fonaments, i tot gira al voltant d’allò que alguns volen obviar; la identitat, el ser catalans i Catalunya.
Quan defensem la nostra llengua, que fem, sinó defensar la marca més potent d’un poble per identificar-lo.
Quan defensem la nostra historia, perquè ho fem? És perquè ens hem tornat bojos o senzillament com qualsevol poble fa de les seves arrels, costums i tradicions un perquè del tot plegat.
Quan defensem tenir autogovern, les nostres institucions i la democràcia més directe i propera possible, perquè ho volem. No serà que és el que vol qualsevol poble per ser lliure.
Quan defensem que Catalunya és una Nació, el que diem és que és la dels catalans, amb la nostra llengua i la nostra historia. A ningú si li acudeix dir que Catalunya és del Marroc, o del Pakistà, o de la India, o de la Xina, ni de Galicia, ni tampoc d’Euskadi, per molts ciutadans que hi visquin. Dir que Catalunya és dels catalans és tant normal com dir França és del francesos, o Àustria és dels austríacs. Els únics que no ho entenen, o si, són els espanyols. Els mateixos que volen fer dels castellans, catalans, gallecs i bascos una nova identitat, la española.
Diluir el debat identitari i convertir-lo en dretes i esquerres, o en lo social com qüestió predominant, és tant fals com estudiat. Quan el Ministre Wert diu: “Vamos a españolizar los niños i niñas catalanes”, ho diu tot. “Los vamos a españolizar con la lengua castellana, con la historia de Castilla y con sus costumbres”. Aquesta és la realitat i res té a veure amb les qüestions socials ni amb la dreta o esquerra. L’economia i la seva Constitució, en són les eines per eliminar la identitat dels catalans.
Volem ser lliures perquè volem més justícia social, segur. Volem la independència per decidir-ho tot, fins i tot per quan vulguem fer cessió de la nostra sobirania, que segur ho farem. Volem ser catalans perquè la identitat espanyola no és la nostra i fins i tot no és ni la dels castellans, gallecs o bascos.
Volem que Catalunya sigui un País lliure amb un Estat independent perquè la nostra identitat és única i la volem pels d’ara i pels que vindran. Queda clar que la nostra identitat i la historia ho demostra mai ha estat sinònim de conflicte, Però també ha de quedar clar que sense la nostra identitat mai serem el que som i a fe de Deu que España, el que més vol, és arravatar-nos aquest bé que ens hem guanyat al llarg dels segles. Impedir-ho ara només és possible aconseguint la Independència. Arribar-hi tant senzill com que tots anem a l’una.