19 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Ja n’és de curiós, on més abunda la brutícia, les “rotulades grafiteres”, els plàstics, papers i escombraries en general, és al Baix Llobregat. Són els “feus dels socialistes espanyols”. No pretenem dir que la brutícia és sinònim d’espanyol, però insistim i els fets ho corroboren, de moment brutícia i corrupció equival a espanyol. Obra nova i pintades miserables que mostren l’estimació pel país. Davant del Real Club Esportiu Espanyol. Nou nus, per cert inacabat a Sant Boi. Fer el passeig de Gavà i Castelldefels vora el mar i veure’l ple de papers i plàstics és el més normal.
Voler la independència de Catalunya i aconseguir-la ha de servir per canviar el missatge al Baix. Els ciutadans poden ser el que vulguin, només faltaria, però els hi hem de dir que així no i que a Catalunya la casa ha des estar endreçada i neta però el país també. No serveix de gaire tenir un grapat de normatives, decrets, lleis, ordenances i altres bagatel·les per conscienciar que vol dir tenir un país, ser-ne responsable del mateix i estimar-lo.
L’escola, els pares i la família són el bressol de la conscienciació ciutadana. Ser respectuós amb el medi, amb la gent gran i petita, amb tot allò que és públic i tenir valors solidaris, te molt a veure amb l’estimació del lloc on és viu.
Convertir Catalunya en un Estat, ara és el nostre objectiu. Conscienciar als dubtosos també ho és, i ens cal fer-ho al Baix en concret. Algú va dir que era català el que treballava, vivia i volia ser-ho a Catalunya. Ara però no ni ha prou en dir aquestes màximes, ens cal afegir els valors universals de la solidaritat i el respecte.
Ser lliures pot ser un objectiu llunya, però ser-ho sense valors encara ho pot ser més llunya. Independència ha de ser sinònim d’excel·lència, de valors, i sobre tot d’estimar.
El Baix Llobregat s’ha de transformar en el bressol de la nova Catalunya, neta, solidaria i plena de valors universals. Ens toca als catalans explicar-los de que va tot plegat. És la nostra obligació i el nostre esforç. Canviar-ho, fer-ho possible és el futur, no fer-ho, directament és renunciar a construir quelcom millor del que tenim ara.
Ja n’és de curiós, on més abunda la brutícia, les “rotulades grafiteres”, els plàstics, papers i escombraries en general, és al Baix Llobregat. Són els “feus dels socialistes espanyols”. No pretenem dir que la brutícia és sinònim d’espanyol, però insistim i els fets ho corroboren, de moment brutícia i corrupció equival a espanyol. Obra nova i pintades miserables que mostren l’estimació pel país. Davant del Real Club Esportiu Espanyol. Nou nus, per cert inacabat a Sant Boi. Fer el passeig de Gavà i Castelldefels vora el mar i veure’l ple de papers i plàstics és el més normal.
Voler la independència de Catalunya i aconseguir-la ha de servir per canviar el missatge al Baix. Els ciutadans poden ser el que vulguin, només faltaria, però els hi hem de dir que així no i que a Catalunya la casa ha des estar endreçada i neta però el país també. No serveix de gaire tenir un grapat de normatives, decrets, lleis, ordenances i altres bagatel·les per conscienciar que vol dir tenir un país, ser-ne responsable del mateix i estimar-lo.
L’escola, els pares i la família són el bressol de la conscienciació ciutadana. Ser respectuós amb el medi, amb la gent gran i petita, amb tot allò que és públic i tenir valors solidaris, te molt a veure amb l’estimació del lloc on és viu.
Convertir Catalunya en un Estat, ara és el nostre objectiu. Conscienciar als dubtosos també ho és, i ens cal fer-ho al Baix en concret. Algú va dir que era català el que treballava, vivia i volia ser-ho a Catalunya. Ara però no ni ha prou en dir aquestes màximes, ens cal afegir els valors universals de la solidaritat i el respecte.
Ser lliures pot ser un objectiu llunya, però ser-ho sense valors encara ho pot ser més llunya. Independència ha de ser sinònim d’excel·lència, de valors, i sobre tot d’estimar.
El Baix Llobregat s’ha de transformar en el bressol de la nova Catalunya, neta, solidaria i plena de valors universals. Ens toca als catalans explicar-los de que va tot plegat. És la nostra obligació i el nostre esforç. Canviar-ho, fer-ho possible és el futur, no fer-ho, directament és renunciar a construir quelcom millor del que tenim ara.
RSS Feed
