Sembla que la darrera proposta del President Artur Mas, ha fet forat. La ANC ha consultat als seus associats i la resposta ha estat clara i nítida, si a la proposta del President i si, ha fer una Llista, Candidatura, o com s’hagi de dir però des de la unitat. Òmnium també ha dit la seva i accepten el repte. L’AMI i com no podia ser d’altra forma, diu; ens posarem al costat del que decideixin ANC i Òmnium.
El President però va anar més lluny amb la seva proposta. Feu la Llista, que no serà la del President, si de cas amb el President. Deixant clar que ell mai serà un destorb per la unitat.
Semblava que tot era possible i que tot el que cal fer per guanyar el 27, tornava al seu lloc. Fins i tot en Sánchez a millorat la proposta del President. La Muriel tampoc s’ha quedat curta. Llista de País si, però amb la societat civil, els líders politics i el recolzament dels partits, és la proposta final.
No ha calgut ni esperar una setmana, perquè ERC faci la seva contraproposta i torni a obrir escenaris de negociació. CDC i sense fissures accepta la proposta de la societat civil sense cap puntualització. CDC com partit, els seus líders i el President Mas és posen incondicionalment al servei de la unitat per guanyar el 27.
ERC, no. Ara se les empesca dient que primer cal pactar el govern abans del 27 i les “cent mesures”, que només coneixen ells, per després del 28. Ho han embogit, o directament la “direcció de ERC mai ha volgut la independència” de Catalunya.
La qüestió de saber i pactar el govern, si guanyem clar, abans del 27, encara podria ser entenible. Fins i tot clarificaria. Podríem saber qui serà el nou President i quin tipus de Govern. Res a dir.
Ara bé, el que no entenem és el tema de les mesures. Tornem a discutir si retallem aquí, si no retallem, quines són les prioritats, si contractem més funcionaris, si paguem primer això o allò, com ha de ser el procés constituent i així fins les cent. Que per cert, perquè no en podrien ser 200 o 300. Recordem per si de cas, que tot el que fem per la independència és per tenir les eines d’estat per resoldre les nostres mancances en tot el que té a veure amb el que ara s’anomena lo social, i que ara no podem fer.
Ja ho sabem, si finalment la proposta que regeix és la d’una “candidatura, transversal amb la societat civil, amb politics inclosos i amb els partits fen costat, el que tenim és ni més ni menys que la proposta que el President Artur Mas va fer en la conferencia del 25 de Novembre de l’any passat i això quan la supèrbia sura fa difícil d’entomar i reconèixer l’error.
ERC pot fer dos coses, i segur que ningú li retrauria. Una és callar com fan els de CDC i acceptar el que digui la societat civil i l’altra continuar defensant la seva llista hi ho llistes. I tenen tot el dret.
Quedaria clar que la societat civil ha de continuar bastin la Llista de País i tenen un mandat clar. Potser al final, i per la independència només quedarien dos llistes, la de la ANC, Òmnium, AMI amb les personalitats independents i politiques que considerin, i amb el recolzament de tothom qui ho vulgui, siguin partits, associacions, o patriotes a títol individual, i la de ERC. Nosaltres no ho desitgem ni ho volem. Aquest és el pitjor escenari per guanyar.
No maregem més la perdiu Senyors de ERC. El temps s’acaba i ara s’ha de preparar un 11 de Setembre, que ha de ser espatarrant i una campanya a favor de la independència per guanyar, i això no és poca cosa.
RSS Feed
