Junts per Catalunya, ERC i en menor consideració les CUP, estan negociant el que en termes patriòtics hauria de ser innegociable. L’únic President possible és Carles Puigdemont, per allò de la legitimitat i fins que el Parlament o la ciutadania el destitueixi.
Doncs no, el serial que ens estan oferint és tant vergonyós com miserable. I tot per adaptar-se al ignominiós 155 i la llei tergiversada espanyola. Investir sense costos. Ni judicials, ni politics, ni personals, ni administratius. Vaja volen l’impossible i el que segur, si continuem anant per aquest camí, el que farem és retrocedir a temps preterits on tot absolutament tot és decidia a Madrid com ara.
A Madrid ho tenen clar. Anorrear-nos, liquidar-nos i deixar clar qui mana i te tot el poder és la seva estratègia. Madrid només acceptarà la rendició incondicional. Traduït, un Govern de la Generalitat autonòmic a la seva mida i a major gloria dels unionistes espanyols neofranquistes.
Un Govern per fer que? Per governar-nos diuen els il·lusos. Hem tingut Govern, hem decidit fer lleis democràticament i hem proclamat la República, i que?
Ara el que se’ns diu és que no varem votar be. Que no podem triar President i que ser independentista aviat serà un delicte.
Si cedim el que tindrem serà un Govern imposat, un Govern que no controlarà el seu pressupost i els impostos, un Govern que mai podrà fer una llei a favor dels catalans si aquesta no es ben vista a Madrid.
Junts pel Si i CUP, vareu fer el pas més difícil, proclamar la República i després ens veu mostrar que no éreu mereixedors del suport de la gent, renunciant, creiem per covardia que la gent no defensaria la República. No si val utilitzar una repressió hipotètica del Estat, quan tothom sap que l’Estat sempre està disposat a utilitzar-la per defensar-se. No ens vareu donar ni el minut que ens mereixem per demostrar del que som capaços.
Ara torneu a mostrar-nos el pitjor de la classe política. Covardia per defensar el que els ciutadans varem votar i defensar. Covardia fent filigranes per adaptar-vos al 155 i tesis judicials per no ser inhabilitats, o en el pitjor dels casos anar a la presó. Covards per no defensar la causa justa, si s’està convençut i fer veure que ara del que és tracta és d’eixamplar la base social. Com no ens eixamplem el que no sona.
No teniu dret a fer el que esteu fent. Ara i per defensar-nos dels atacs judicials i policials, la unitat hauria de ser l’únic estàndard. Per contra el que esteu fent és tant miserable com esperpèntic. Negociar la investidura. Negociar si és modifica el reglament. Negociar quan és farà el Ple. I ho esteu fent entre patriotes independentistes, que té collons la cosa.
No prengueu al poble per “lelos”. Ara la cosa ja no va de independència, va de País i democràcia. Resumin va de República. Carles Puigdemont és el President legítim i qualsevol insinuació per canviar-lo és una traïció en tota regla als votants catalans.
Abans d’acceptar que Carles Puigdemont no és el President, acceptem que no tenim Govern, i l’únic que podem fer és mantenir-nos fidels al mandat de les urnes i pensar en com fer efectiva la República proclamada legalment i legítimament. La resta voldrà dir acovardiment i renunciar al que varem votar. Abans plegueu.
RSS Feed
