La Constitució espanyola és pels espanyols la pedra filosofal per dir-nos no a tota demanda catalana. La Carta Magna espanyola, ens converteix de facto als catalans en espanyols de per vida.
Voler decidir és l'important. Ara ens han canviat “autodeterminació” pel “dret a decidir”. Be nosaltres mai i hem fet fàstics i tant s’ha val, el que importa al final és decidir.
Ara be, lluitar com ho estem fent amb tot un estat al davant, és per obtenir alguna conquesta, dic jo.
Decidir que. Ara se’ns ha posat al davant data i pregunta i de moment no decidirem res, però depenent del resultat els que lideren el procés faran.
Fins aquí res a dir. La qüestió rau, quan ens preguntem els que volem la independència, és si els que lideren el procés, faran el pas definitiu i començaran ha explicar-nos les excel·lències i possibilitats d’un nou estat on tot és decideixi a Catalunya.
Dir-nos que Catalunya serà un estat econòmicament viable, està be. Dir-nos que els pensionistes cobraran puntualment, està be. Dir-nos que els inversos estrangers continuaran trobant Catalunya com lloc adequat a les seves pretensions, està be. Dir-nos que podrem construir millor i més ràpidament les infraestructures necessàries per fer i convertir-nos en un país competitiu, està be. Dir-nos que no sortirem de l’euro, està be i dir-nos que no és gens clar que quedem fora de la Unió Europea també està be. Però també estaria be explicar que autodeterminar-nos comportarà deixar de ser espanyols.
Estem parlant del futur, i tot i que estudis treballs i opinions de personalitats mundials certifiquen que Catalunya estat és viable, no deixa de ser de moment tot plegat un futurible que dependrà de si finalment som un estat independent o no.
Som espanyols per dret de conquesta i dit d’altra forma per imperatiu legal. Als catalans mai se’ns ha preguntat si volem ser espanyols. Simplement se’ns a obligat i punt.
Ara i per primer cop en la nostra dissortada historia, de gairebé tres segles, Catalunya i els catalans estem a punt de ser el que sempre hem estat catalans.
Varem fer una “Declaració de sobirania”, per cert duta al TC espanyol. Espanya no pot admetre que està conformada per altres pobles que no sigui l’espanyol. És important, i així és va entendre al fer aquesta Declaració, que Espanya sàpiga que nosaltres els catalans no som espanyols. Sabem que dir als quatre vents que ni volem ni ens en sentim d’espanyols, traurà als cavernosos de polleguera, però cal fer un pas endavant.
Espanya diu que som espanyols i que per tant tota decisió la de prendre els conjunt dels espanyols. Cal rebatre aquest argument i dir-los que si volem la independència, no és només per construir un nou estat, és per tenir un passaport propi i uns documents que diguin que som catalans i europeus.
A les eleccions autonòmiques, només votem els catalans. Aquest fet per si sol hauria de concloure que som un poble diferent. És però, la constitució espanyola la que permet eleccions parcials sota la espanyolitat, mai des de el reconeixement de que els catalans som un poble.
Personalment necessito escoltar als que lideren el procés dir amb veu alta i clara que nosaltres els catalans no som espanyols. Cal que Europa ho escolti i els espanyols també.
RSS Feed
