26 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Definitivament els catalans devem tenir “tara”. Som com aquell producte defectuós de fabrica o de disseny, tant s’ha val. Els nostres dirigents, durant temps s’han esgargamellat fent pedagogia. Encaixar, voler que ens comprenguessin, que ens estimessin, que ens respectessin com som. A canvi seriem part indivisible de la nació espanyola era una proposta prou assenyada. Res, ho volen tot. Ens volen espanyols, amb la seva llengua la castellana, amb la seva historia la dels reis catòlics i dels borbons. Cap mínima concessió. Els espanyols guanyen derroten i imposen. Les concessions, els pactes, les enteses, no formen part del seu vocabulari. Pels espanyols només és possible la victòria o la derrota. Les derrotes les han tingut a ultramar i les victòries de moment a la península.
El Nostre President Artur Mas, ens ha sorprès altra cop i com no podia ser d’altra forma, ha tornat ha estar clar i contundent. El Poble de Catalunya és qui te la darrera paraula. Ara però, ens ha donat un afegitó de generositat. El President, i continuant amb els gestos pedagògics als que estem tant acostumats, ens diu, que el procés ens ha de permetre i així ho hem d’intentar que ningú perdi i tothom i guanyi. Win win. La resposta del govern espanyol, i com sempre, ha estat definitòria i definitiva. No es tracta de qui guanya o qui perd, és tracta de complir la llei i la llei no permet cap consulta per decidir el futur duna part d’Espanya. Cap gest de negociació, cap gest d’apropament, cap gest que no indiqui amb claredat que Espanya ha de guanyar i fer-ho totalment.
Continuar fent pedagogia està be, ens dona un plus emotiu i ens omple de raons. Volem decidir i ho volem explicar a tothom. Hem construït el relat més objectiu possible. Hem esperat a tenir la societat civil convençuda. Estem utilitzant les formes legals i democràtiques que l’ocasió requereix. La democràcia, la festa i els fets escrupolosament pacífics, avalen les nostres intencions.
Ningú podrà dir que els catalans no hem esmerçat temps i esforços per fer pedagogia. Ho hem fet contra tot un Estat. Contra la majoria dels partits politics espanyols. Contra el govern espanyol. Contra l’opinió d’aquelles comunitats autònomes que han atiat furibundament l’anticatalanisme, ratllant mol sovint la xenofòbia.
Molts catalans comencen ha estar cansats de fer pedagogia, no de treballar per la independència. Cansats d’explicar les nostres raons. Cansats d’obtenir en el millor dels casos el silenci i en el pitjor l’amenaça i el insult. “Estem cansats de fer pedagogia” a aquells que ni volen escoltar ni atenen a més raons que les seves i tot i així, tenim la sort de tenir un President, Artur Mas, estadista, que no esgota la capacitat de sorprendre en positiu.
Espanya no vol que votem. Espanya vol impedir que el poble català decideixi el seu futur. Espanya ens refrega una legalitat sorgida don tothom ho sap, per dir-nos a tot que no. Espanya ens vol espanyolitzar, tant mateix com és feia amb les colònies. Espanya vol acabar amb l’Estat de les Autonomies i per això la bateria de lleis recentralitzadores. Espanya utilitza tots els ressorts institucionals per anorrear-nos. Espanya vol guanyar la batalla i vol fer-ho per sempre més.
I tot i així, el nostre President Artur Mas, practica la pedagogia de l’entesa, la de que és millor no fer-nos mal, la de que ningú ha de guanyar sinó guanyem tots. Certament Espanya ens pot donar l’esquena, però estem convençuts que aquest cop, si abans no hi ha entesa, tindrem guanyadors i perdedors i els informes, estadístiques, observacions, i un tarannà propi, indiquen que qui perdrà no serà Catalunya.
Definitivament els catalans devem tenir “tara”. Som com aquell producte defectuós de fabrica o de disseny, tant s’ha val. Els nostres dirigents, durant temps s’han esgargamellat fent pedagogia. Encaixar, voler que ens comprenguessin, que ens estimessin, que ens respectessin com som. A canvi seriem part indivisible de la nació espanyola era una proposta prou assenyada. Res, ho volen tot. Ens volen espanyols, amb la seva llengua la castellana, amb la seva historia la dels reis catòlics i dels borbons. Cap mínima concessió. Els espanyols guanyen derroten i imposen. Les concessions, els pactes, les enteses, no formen part del seu vocabulari. Pels espanyols només és possible la victòria o la derrota. Les derrotes les han tingut a ultramar i les victòries de moment a la península.
El Nostre President Artur Mas, ens ha sorprès altra cop i com no podia ser d’altra forma, ha tornat ha estar clar i contundent. El Poble de Catalunya és qui te la darrera paraula. Ara però, ens ha donat un afegitó de generositat. El President, i continuant amb els gestos pedagògics als que estem tant acostumats, ens diu, que el procés ens ha de permetre i així ho hem d’intentar que ningú perdi i tothom i guanyi. Win win. La resposta del govern espanyol, i com sempre, ha estat definitòria i definitiva. No es tracta de qui guanya o qui perd, és tracta de complir la llei i la llei no permet cap consulta per decidir el futur duna part d’Espanya. Cap gest de negociació, cap gest d’apropament, cap gest que no indiqui amb claredat que Espanya ha de guanyar i fer-ho totalment.
Continuar fent pedagogia està be, ens dona un plus emotiu i ens omple de raons. Volem decidir i ho volem explicar a tothom. Hem construït el relat més objectiu possible. Hem esperat a tenir la societat civil convençuda. Estem utilitzant les formes legals i democràtiques que l’ocasió requereix. La democràcia, la festa i els fets escrupolosament pacífics, avalen les nostres intencions.
Ningú podrà dir que els catalans no hem esmerçat temps i esforços per fer pedagogia. Ho hem fet contra tot un Estat. Contra la majoria dels partits politics espanyols. Contra el govern espanyol. Contra l’opinió d’aquelles comunitats autònomes que han atiat furibundament l’anticatalanisme, ratllant mol sovint la xenofòbia.
Molts catalans comencen ha estar cansats de fer pedagogia, no de treballar per la independència. Cansats d’explicar les nostres raons. Cansats d’obtenir en el millor dels casos el silenci i en el pitjor l’amenaça i el insult. “Estem cansats de fer pedagogia” a aquells que ni volen escoltar ni atenen a més raons que les seves i tot i així, tenim la sort de tenir un President, Artur Mas, estadista, que no esgota la capacitat de sorprendre en positiu.
Espanya no vol que votem. Espanya vol impedir que el poble català decideixi el seu futur. Espanya ens refrega una legalitat sorgida don tothom ho sap, per dir-nos a tot que no. Espanya ens vol espanyolitzar, tant mateix com és feia amb les colònies. Espanya vol acabar amb l’Estat de les Autonomies i per això la bateria de lleis recentralitzadores. Espanya utilitza tots els ressorts institucionals per anorrear-nos. Espanya vol guanyar la batalla i vol fer-ho per sempre més.
I tot i així, el nostre President Artur Mas, practica la pedagogia de l’entesa, la de que és millor no fer-nos mal, la de que ningú ha de guanyar sinó guanyem tots. Certament Espanya ens pot donar l’esquena, però estem convençuts que aquest cop, si abans no hi ha entesa, tindrem guanyadors i perdedors i els informes, estadístiques, observacions, i un tarannà propi, indiquen que qui perdrà no serà Catalunya.
RSS Feed
