Diu Gabriel Rufian que molt sovint li diuen “xarnego”. Sembla que l’objectiu és l’insult i potser mostrar que els catalans som tant elitistes que no acceptem altres que no tinguin pedigrí.
Segons la Viquipèdia, Xarnego és un mot despectiu d’us a Catalunya i les seves accepcions derivades que s’han anat modificant al llarg del temps són: Gos llebrer, fill duna persona catalana i francesa, immigrant castelló parlant a Catalunya i persona castellana adaptada lingüísticament al català. Curiosament, “xarnego” té una procedència castellana, aplicant-se als gossos de cacera nocturns.
Anorrear realitats socials, a esdevingut el somni dels imperis. Rapinyar, prohibir i imposar eren les màximes dels antics imperis i d’alguns Estats moderns. Xina per exemple envaeix el Tibet i obliga al mestissatge per acabar amb els tibetans. Turkia no envaeix el Kurdistan, però els agredeix militarment, l’objectiu la seva aniquilació.
Avui, Espanya i el seu Estat no apliquen accions coercitives de caire violent. Som a la Unió Europea. Ara tot és més sibil·lí. Tot és legal. Fins i tot l’únic que poden fer i pretenen és fracturar-nos. Catalans i xarnegos, dicotomia que afortunadament a Catalunya és residual. A Catalunya només hi ha catalans, malgrat que ni hagin que vulguin ser a més espanyols.
És català qui viu i treballa a Catalunya. Afegim, i qui vol ser-ho. Els ciutadans de Catalunya, catalans, no ho som per una gracia divina, ni per una procedència terrenal, ho som perquè gaudim de valors democràtics i de tolerància lluny del racisme i xenofòbia. A Catalunya i té lloc tothom.
Els que pretenen fer un insult de la seva procedència, són esclaus de la seva pròpia historia. La Península Iberica va estar governada durant més de 8 segles pels àrabs. Qui no sigui xarnego segons els paràmetres d’insult que aixequi el morro.
A Catalunya on tenim una gran historia que ve del Celtes, del Ibers, dels Fenicis, dels Grecs, dels Romans, dels Jueus, dels Àrabs i ara en temps moderns d’un mon globalitzat, podem afirmar que tenim un país d’acollida d’excel·lència. Catalunya és un país d’integració, mai d’expulsió.
La pretensió externa de dividir-nos amb ciutadans de primera catalans amb pedigrí i ciutadans de segona xarnegos catalans mai triomfarà i els fets ho demostra. Avui l’ independentisme és tant transversal com multiracial.
Paco Candel amb el seu llibre dels “Altres Catalans”, es definia com un xarnego català, jo Boi Fusté i Carbonell em defineixo com un català xarnego.
RSS Feed
