ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ARTICLE 8 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

15/7/2018

0 Comments

 
Picture

Diu l’article 8 de la Constitució espanyola que; “Las fuerzas armadas, constituidas por el ejercito de tierra, la armada i el ejercito del aire, tienen como misión garantizar la soberania y independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.

Hem de saber que el cap d’Estat espanyol, que recau en la família dinàstica dels borbons, per obra i gracia de Franco, és al mateix temps capità general de tots els exercits espanyols. Ho diu la Constitució espanyola.

A diferencia de la constitució republicana on l’exèrcit no era garant d’altra cosa que no fos un atac exterior, l’actual constitució legitima el cop d’estat si aquest és promogut pel cap de l’estat espanyol i capità general de tots els exercits.

Ja estem situats, sobre tot pensant que encara tenim un gruix de gent que no sap quin és el perfil “democràtic” de la Constitució espanyola. Insistim, Franco va ser un colpista i va executar un cop d’estat il·legal. Felipe VI donat el cas faria un cop d’estat legal. Si, ja ho sabem, tots els cops d’Estat són il·legals, però el regim del 78 va instaurar per primer cop a la historia de les democràcies el cop d’estat legal, en la carta magna.

Molts, tot i el desplegament policial i judicial per aturar el referèndum, creien que la violència física estava descartada. “Espanya és un estat de dret i democràtic i forma part de la Unió Europea”, deien. Il·lusos. Potser els mateixos pensaven que el franquisme era mort. Doncs no, ens van atonyinar de valent i van desfermar la repressió judicial i policial mai vist fins a les hores.

És el quart poder, l’Estat qui decideix la intensitat repressiva, i ni el govern espanyol ni el seu Congres hi poden fer res per evitar-ho. Sobre tot perquè l’Estat espanyol en essència conserva i mante les actituds franquistes que mai és van depurar.

Avui, l’escenari social i polític a Espanya, deixem-nos d’eufemismes, i no per Catalunya, comença a ser aterrador. Una justícia espanyola desprestigiada internacionalment. Una monarquia que cada dia te un fons de cartera més reduïda, són  les forces militars, policials, un sector del IBEX 35 i ciutadans hereus de la dictadura, els incondicionals. Una corrupció sistèmica i estructural que afecta a la política espanyola i al PP, PSOE i d’altres menors. Un deute del PIB impagable. Una gestió dels minsos recursos que en lloc de buscar l’eficiència i millorar drets està empobrint el territori, a tothom, i només beneficia als poderosos.

Espanya i el seu Estat s’està desfent com un terròs de sucre. El regim del 78 és, són els fonaments per la seva pròpia autodestrucció. D’un regim sanguinari, feixista i dictatorial, mai pot sorgir la democràcia. Aquest és el pecat, malgrat uns anys de pau, que han estat possible per una ingent quantitat de recursos que “fraternalment” ens han donat (fons estructurals d’anivellament de les regions a Europa) els demòcrates europeus. Però viure de la subvenció s’està acabant i sense canviar, liquidar el regim del 78, els pobles de la Península continuaran més a prop de l’autarquia que d’un futur engrescador.

Catalunya ho té clar i d’aquí que sen vulgui desempallegar d’un escenari decadent i que no només no engresca, sinó que ens pot arrossegar altra cop a les tenebres d’una nova dictadura i aquest cop seria totalment legal. Els espanyols, que ni són castellans, ni catalans, ni gallecs ni bascos hi estan disposats. Només cal escoltar el que diuen “insignes” personatges del PP, de Ciutadans i algun altra del PSOE.
​
Donem-nos presa i desaprofitar la finestra de les municipals seria un greu error. Els catalans hem de fer via i salvar-nos d’aquest Estat decadent i corrupte. Els espanyols han de resoldre si volen canviar o quedar-se com estan. Ho han de decidir ells i per molt fraternals que siguem aquest cop els catalans no hi pintem res, nosaltres ja som República.


0 Comments

TORRENT POT RESCABALAR-SE DEL 30 DE GENER

12/7/2018

0 Comments

 
Picture

El 21 de Desembre del 2017 els independentistes per separat van guanyar les eleccions amb majoria absoluta de diputats, 70. Puigdemont encapçalava Junts per Catalunya i Oriol Junqueras ERC. L’un al exili i l’altra a la presó. La fiscalia i un jutge van determinar que podien participar com candidats a les eleccions, però que després no podrien ser investits per representar als seus votants. Esperpèntic i inadmissible a cap altre país de la Unió Europea.

Constituït el Parlament, amb el suport i acord dels tres partits independentistes, Roger Torrent és el nou President del Parlament i és ell el que acata la resolució de la justícia espanyola i no admet a tràmit la investidura del President Puigdemont. Confrontació i desobediència no formen part de la nova estratègia de ERC. Obeir al jutge Llanera ha suposat que el Parlament fins la quarta proposta no va poder investir nou President autonòmic, Quim Torra.

Ara la justícia espanyola, amb el vist i plau de la fiscalia, que ara depèn del PSOE, Pedro Sánchez, torna amb una resolució antijurídica deixar a diputats electes sense les seves facultats representatives. Tot això sense cap sentencia condemnatòria.

Aquest cop el President del Parlament Torrent, te l’oportunitat de rescabalar-se del acte ignominiós d’obediència que va practicar el 30 de Gener impedint la investidura del President Carles Puigdemont. Aquest cop cap consell jurídic pot condicionar la resposta política adequada, que no és cap altra que desobeir la requisitòria del Jutge delinqüent Llarena i que peti tot d’una vegada.
​
Donada la coincidència sobre la petició del LLarena i de la justícia alemanya resolen que no hi ha delicte de rebel·lió ni sedició, és hora que el govern espanyol demostri que vol fer política i la millor forma és que des de Interior i a traves de la fiscalia general és retirin les acusacions i insti al jutge que posi immediatament als presos politics en llibertat i retiri la persecució internacional. No fer-ho només voldrà dir que el PSOE faria el mateix que el PP que és no abandonar la judicialització d’un conflicte que el mateix Pedro Sánchez va reconèixer que era polític. Que tothom ho tingui clar.


0 Comments

EL 21 DE DESEMBRE DEL 2017

10/7/2018

0 Comments

 
Picture

El parlament de Catalunya va proclamar la República catalana i el Govern ens va dir que quedava en standbay. Unes hores més tard al Senat espanyol, el PP, el PSOE i Ciutadans van aprovar l’aplicació del article 155 de la Constitució espanyola, fins i tot sense cap llei de desenvolupament, liquidant el Govern, Parlament i tota l’acció de Govern interna i externa.

L’única concessió, malgrat que l’opinió generalitzada al bloc del 155 era el contrari, va ser convocar eleccions autonòmiques immediates. Van ser el 21 de Desembre, tres mesos desprès d’aprovar el 155.

ERC potser la primera força en manifestar que calia anar-hi. Puigdemont i el PDeCAT també si van afegir. Els de les CUP van tenir uns dubtes tant curts, com poc intensos, i també hi van ser.

Era prou clar i evident que els independentistes tornàvem al autonomisme. Si més no s’acceptaven unes eleccions convocades pel govern espanyol, sense institucions efectives a Catalunya i amb un control de les mateixes per part d’institucions espanyoles.

Un dels acudits va ser dir-nos que els catalans no desaprofitem mai les urnes. També que calia recuperar les institucions de Catalunya, autonòmiques clar, i restituir als destituïts. Unes eleccions amb presos politics i exiliats. Aquest és el quadre general on els independentistes varem tornar a guanyar les eleccions i a dia d’avui no hem restituït a cap dels politics que varen anar i guanyar les eleccions del 21D.

Ja tenim Govern. Dels que havien de ser restituïts el més calent a l’aigüera. Els presoners continuen engarjolats i els exiliats distribuïts a Europa. El Consell de la República en stanbay. El Diplocat esperant la seva activació. Ara tenim delegacions. La fiscalia depenen del PSOE fent el mateix que la que depenia del PP. La persecució policial i judicial continua sota la base del fets del 1 d’octubre, del 3 i altres actes de protesta. Avui mateix el jutge i TSJE cargolant una mica més suspenen les funcions dels diputats electes. Ara no podran ni votar.

Amb aquest escenari el President autonòmic Quim Torra s’ha reunit amb el President espanyol del PSOE Pedro Sánchez, i la pregunta és simple i racional; Amb aquest escenari podem establir unes relacions que afavoreixin una solució política al conflicte, ara si reconegut pel govern espanyol, si la pressió judicial i policial continua intacte?

Espanya és l’únic país de la UE que permet eleccions, permet ser elegit i que desprès impedeix que exerceixin. Espanya liquida l’estat de dret i el valor universal dels votants.

El Govern autonòmic del Quim Torra l’erra si creu que amb regals, amb bones formes, i deixant clar que és pot parlar de tot,  Espanya i el seu Estat rebaixaran la persecució i liquidació si poden del mon independentista.

A Europa, malgrat presos, exiliats i penalització de la llibertat d’expressió, avui maniàticament i políticament qui ha guanyat és Pedro Sánchez i Espanya. Sense afluixar ni acordar res, Sánchez aconsegueix que el Govern català accepti negociar en clau autonòmica, per molt que en diguin negociacions bilaterals.

Ens podem emplenar de discursos republicans i protó independentistes, però la realitat és que avui ni tenim estratègia institucional ni tenim cap proposta real per implementar la República. La bajanada del eixamplament la pagarem cara, sobre tot si no fem politiques confrontades i republicanes.

Reclamar més competències autonòmiques, reclamar més misèries econòmiques, reclamar les lleis impugnades, en cap cas ens traurà d’una concessió graciosa vinguda de Madrid.

Mentrestant formem part del Estat nació espanyola, el nostre Parlament no serà lliure, el nostre Govern pot ser destituït i la capacitat política és nul·la. Un TC i una justícia suportada per la GC són els que avui manen i decideixen els topalls d’acció democràtica. El 155, avui diuen que ni ho hi és, però tot sembla indicar que va venir per quedar-se, talment com la LOAPA.
​
Tant per tant només ens queda acceptar que som una regió espanyola, o fer República desobeint pacíficament i democràticament. Entrar en l’àmbit d’un pretès àmbit amistós, però els que continuen donant-nos hòsties són ells, vol dir que tenim un traga-la estratosfèric que només és cura escapçant la colla de politics que ahir no ho van fer be i avui estan a punt de liquidar el procés.


0 Comments

DESOBEIR O COMPLIR LA LLEI

4/7/2018

0 Comments

 
Picture

Per desobeir és requereixen dos exigències bàsiques. La primera tenir clar perquè és fa. La segona, tenir la seguretat màxima possible que és desobeeix perquè tenim les forces necessàries per guanyar la partida. Desobeir per desobeir només serveix per cremar-nos políticament i socialment.

Complir la llei, que en aquest cas és cent per cent espanyola (cal recordar que cap llei autonòmica, mai pot superar les orgàniques del Estat espanyol), suposa en primer lloc admetre el paper assignat a Catalunya dins l’ordre espanyol. La obediència disfressada de lleialtat institucional, rebla el clau per restar presoners d’Espanya per sempre més.

Ara bé, la política, que mai es pot encabir en un BOE, en un Estat ni en cap Parlament, té prous escletxes, que ven treballades i amb una bona estratègia col·lectiva, i el més important, sense desobeir ni proposar confrontacions innecessàries, ens poden permetre guanyar la partida.

El 14 d’Abril del 1931, unes eleccions municipals, que mai van ser convocades per proclamar una República, ho van fer possible. Tant simple i tant determinant els vots als partits republicans, van fer que els borbons acabessin el seu regnat i és proclames la República. El més important, van ser unes eleccions legals, democràtiques i pacifiques.

El Juny de l’any vinent, 2019, a Catalunya tindrem eleccions municipals. Ho sabem, no serà un Referèndum, però si que pot pot tenir la mateixa validesa. No serà el mateix que Barcelona, Tarragona i Lleida acabin sen republicanes i a favor de la independència. Girona ara ja compleix. Tampoc serà el mateix que Cornella, Hospitalet, Badalona, Martorell, Manresa, Vic, Sabadell, Tarrassa i d’altres facin el mateix.

Si dels 947 ajuntaments de Catalunya, tots els ajuntaments de més de 20.000 habitants guanyem els republicans i per la República, podem assegurar que la República catalana quedarà establerta automàticament i reconeguda arreu.

És possible fer-ho. I tant. Com ho hem de fer. El primer pas seria acabar amb el partidisme ideològic aventurer i infantiloide. Transversalitat i República aquest és el secret. Sembla que la ANC desprès de la proposta d’en Graupera per Barcelona esta posant fil a l’agulla.

El President Puigdemont també proposa que com a mínim a les quatres capitals anem a una. Una part del PDeCAT sembla que també si posa be. La direcció de ERC no, llàstima. En aquest partit als militants, simpatitzants i votants els tocarà fer brega si volen la República. Esperem-ho. Els de les CUP de moment callen. Confiem que aquest cop posin el país per sobre de la  revolució pendent.
​
Estem convençuts, que la finestra de les municipals serà única i irrepetible amb la força que avui encara té el mon sobiranista. El 21 D ens va donar moltes pistes, i la més important és que la suma dels vots independentistes guanyen a la suma dels vots del PSOE i Ciutadans. Anar separats a les gran ciutats no només no suma sinó que l’alcaldia segons la llei és per la força amb més regidors si ningú suma majoria absoluta. Això és exactament el que va passar a Barcelona. I som a temps, només ens cal pensar en clau de República i d’un futur que pugui ser nostre. La resta autonomisme, una monarquia parlamentaria i un federalisme tant inexistent com la restitució de les víctimes del franquisme.


0 Comments

UN OXINOROM SINGULAR

3/7/2018

0 Comments

 
Picture

Les esquerres en general, que acostumen anar de progressistes, entre elles s’ajuden i fins i tot les seves discrepàncies no impedeixen recolzaments estratègics mutus.

Ara corra, i són els d’esquerres bàsicament els que ho fan, per les xarxes socials, tertulians i politics d’escarxofa fàcil, que no és el mateix que governi el PP o el PSOE.

Intentarem desmuntar aquest oxinorom, tant pueril com fals. Sobre tot perquè les hemeroteques i els fets són tossuts.

El PSOE i primer la UCD i CDS, desprès AP i ara el PP, van pactar la transició i regim del 78. Els corifeus de la perifèria van ser les comparses per legitimar-ho.

El PSOE va fer reformes laborals amb vaga general inclosa i el PP també.

El PSOE i la UCD van acordar desprès del 23F la llei d’harmonització autonòmica, que va suposar la fi de la descentralització de competències. La LOAPA.

El PSOE vas recorre a les clavegueres del Estat amb els GAL i el PP ha fet el mateix per eliminar l’independentisme utilitzant les mateixes clavegueres del Estat. El Ministre Jorge Fernández Diaz i el director de l’oficina antifrau Daniel de Alfonso, jutge, ho van deixar clar: “nos hemos cargado la sanidad publica”, de Catalunya clar. Igual ara el PSOE ho investiga però ens temem que no.

El PSOE i el PP al Parlament d’Europa, van votar contra la llengua catalana. Volien demostrar que a Espanya només hi ha un sol poble, l’espanyol, i una sola llengua la castellana.

El PSOE i el PP van treballar conjuntament per liquidar l’Estatut d’autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i fins i tot desprès de retallat, “sepillado” i referendat pels catalans, van deixar en mans del TC polititzat i ple d’acòlits, la retallada definitiva.

El PSOE i el PP, és van conjurar per defensar la monarquia dels borbons i l’Estat hereu franquista, negant fins i tot la democràcia bàsica de fer consultes i referèndums.

El PSOE i el PP, i també els de Ciutadans, van fer possible una interpretació del 155, sense llei orgànica prèvia de desenvolupament. És el bloc del 155.

El PSOE fins i tot vol anar més lluny i en paraules del Pedro Sánchez, volen reformar el codi penal, i modificar la tipificació de rebel·lió i sedició malgrat no hi hagin actes tumultuosos. El PP i Ciutadans hi estan d’acord.

El Govern del PP amb el seu fiscal general és qui endega la persecució repressiva judicial i policial als politics catalans. El PSOE que ja ha anomenat un altra fiscal general, mante totes i cada una de les peticions i dona suport a les diligencies del jutge Llarena. Exactament com el PP.

Actualment el PSOE d’esquerres diuen, el PP de dretes diuen i Ciutadans de dretes diuen, mantenen el jurament i propòsit de defensar la unitat sagrada del territori espanyol, la seva monarquia i l’Estat.

PSOE i PP, han reiterat per activa i per passiva que Catalunya no s’independitzarà ni haurà un Referèndum pactat. Ciutadans també.

Avui 2018 i per la proba del 9, el PSOE governarà amb el PGE del PP i Ciutadans, amb la seva reforma laboral, amb la seva llei mordassa, amb la mateixa llei hipotecaria, amb la mateixa despesa militar, fen dels presos etarres moneda de canvi, sense revertir les inversions que és fan a Catalunya, sense complir les resolucions que afavoreixen Catalunya del TC, sense alliberar els presos politics catalans i acabar amb l’exili d’altres, sense reconèixer que el poble català té tot el dret a l’autodeterminació.

Ja ho sabem, ara tindrem dos anys de distensió gestual. Fins i tot se’ns permetrà alguna disbauxa. Sempre que no sigui de fons clar. Segur que tindrem un cant de sirenes on la musica restarà supeditada al 2021, si guanyen les eleccions general espanyoles clar. Els d’allà ens prenen per imbecils i alguns d’aquí també.

El PSOE avui, i com ahir el PP d’Aznar en el seu primer govern en minoria que va necessitar de CiU, ens proposa un suport incondicional, com a la moció de censura. Esperar a que el PSOE guanyi les properes eleccions, és la pretensió i desprès ens mostraran que ells no són com els del PP, que són demòcrates, que no són nacionalistes espanyols, que són fraternals i que fins i tot parlarem de tot.

Ni el PSOE ni el PP renunciaran al poder integral que els hi dona l’Estat. Una renuncia impossible donat que és la base del seu repartiment territorial. Amb el PSOE i el PP, ara també Ciutadans l’únic que se’ns oferirà és una espanyolitat integral i l’extinció identitaria de tot el que faci ferum de català.

El PSOE i el PP són exactament el mateix com nacionalistes espanyols, i la defensa aferrissada del Estat, d’Espanya, del castellà i de totes les institucions espanyoles ho confirma. La resta és voler-nos vendre’ns la moto sense carburador.

El dia que el PSOE és qüestioni i proposi en un Referèndum si República o monarquia. El dia que el PSOE liquidi o proposi liquidar tot el franquisme instal·lat i suportat des de l’Estat. El dia que el PSOE reconegui que a la Península Iberica hi ha uns pobles diferenciats i que tenen tot el a decidir el seu futur, s’han diu dret d’autodeterminació. El dia que el PSOE trenqui el Concordat franquista amb l’Església catòlica. El dia que el PSOE digui que la legitimitat i legalitat és la de la República no la dels colpistes franquistes, falangistes i feixistes, Aquest dia i no se’ns cauran els anells, direm que el PSOE no és el mateix que el PP.


0 Comments
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.