
Noticia de ressenya petita als mitjans, però d’un contingut polític d’un abast extraordinari. La Generalitat, camina en pas ferm. Saben el que volen i saben com fer-ho i el més important res de moment els atura.
Reconvertir el ICF amb un banc català, n’és l’objectiu. Tot i fer-ho amb la legalitat espanyola, calen els requisits politics i tècnics per poder-ho fer. Només el fet de plantejar-ho és un altre indicador que el procés no te marxa enrere i aquest fet és de per si extraordinari. Estem construint eines d’estat i ho fem a consciencia. És d’esperar que la part espanyola, no ens ho posi fàcil.
L’apartat polític, és senzill d’executar, només cal voluntat política, però molt ens temem que no la tindrem. L’estat espanyol no ens ho vol posar fàcil. Ells ni ens reconeixen com subjecte polític i no tenen cap intenció democràtica per fer-ho.
Malgrat tot, ho hem de fer. Cal demostrar que complim la legalitat i si ara és la espanyola, doncs ho fem. Reconvertir el ICF en un banc públic, és “bufar i fer ampolles”, com hem dit, només cal voluntat política, i afegir els requisits tècnics més sumar-lo a la llista oficial d’entitats bancàries i de crèdit.
La part tècnica és un xic més sofisticat. Cal obtenir la fitxa bancària que ha de concedir el Banc d’Espanya. Acordar la qüestió amb el ens espanyol de regulació bancària, sembla que ja fa estona que és fa.
Obtenir la titulació de banc, requereix tot un seguit de passos tècnics. El disseny i objectivar els manuals de gestió de riscos en el sector financer, en són imprescindibles. Cal tenir, per la obtenir la qualificació d’entitat de crèdit, una auditoria interna feta per una empresa externa.
Aprofitar el procés europeu d’unió bancària, on ha de ser el banc central europeu el que fiscalitzi els bancs, és un encert. Catalunya és referma que vol ser i formar part de la CE. Obtenir la qualificació bancària, obriria totes les portes al finançament a Catalunya.
Tot i que ara per ara, el mànec de la paella la tingui el govern espanyol, el govern de Catalunya ha encetat un altre procés per tenir una de les millor eines d’estat, l’econòmic. El posicionament de l’estat espanyol, aclarirà, si vol ser plurinacional, federal, confederal, o com ja ens temem “una grande i libre”.
Tot i així, avui aquesta noticia ens omple d’orgull. Saber que tenim líders que compleixen el que han dit que farien i que totes les accions van encaminades per la Independència de Catalunya, ens congratula i ens demostra que tot és possible per molt difícil que sigui.
Les improvisacions són millors quan se les prepara. Shakespeare