No calen més qualificatius per l’actual i darrers 11 de Setembres. Civisme, organització i cohesió transversal per un País millor, n’ha estat la màxima repetitiva. Segur que no hi eren tots els catalans, però els que hi eren ho tenien clar, i el crit d’Independència ho corroborava. Ens estàvem manifestant per dir-los als nostres politics que volem “procés”, que volem negociació i que si no ni ha, volem directament independència, i als altres que s’ha acabat el bròquil.
Europa, després del 27 de Setembre, haurà de decidir de quin costat està. Dels processos violents i incerts, o dels processos escrupolosament democràtics i pacífics. Europa no podrà defugir la seva entrada en escena. Si el independentisme guanya folgadament al 27, i sobre tot perquè Catalunya, les seves institucions i majoria de partits politics, han fet del ser i estar a Europa un dels seus leitmotiv polític i social, obligarà a la Unió Europea, segur.
Dues setmanes per iniciar el darrer tram a la llibertat d’un Nació. Dues setmanes per no defallir, i com diu el nostre President Artur Mas; “Si perdem ens passaran pel damunt”. Per tant, cap vot se’ns ha d’escapar. Junts Pel Si ha de guanyar amb escons i amb vots. Ningú a de condicionar el procés pactat majoritàriament.
El vot útil per proclamar la independència, ara a de ser per Junts Pel Si, i per molta simpatia que tinguem al David Fernández i Antonia Baños, Junts Pel Si ha de tenir les mans lliures per executar el pla. Una negociació entre independentistes seria contraproduent i seria aprofitat pels contraris, i donada la dificultat extraordinària del procés el millor és la unitat política. Negociar amb Espanya i Europa, no és una qüestió menor. Fer-ho des de la unitat ho pot fer més senzill.