ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ELECCIONS AUTONÒMIQUES NORMALS O RECONVERTIDES.

13/12/2014

0 Comments

 
Imagen






La pretensió de fer que les eleccions que proposa el president Artur Mas, siguin unes eleccions per esbrinar noves majories politiques, ara només poden ser un despropòsit, que només pot ser llegir en termes partidistes. Les properes eleccions s’han de fer quan Catalunya hagi declarat i de forma solemne i legitima que és un Estat independent, i sobre tot amb les garanties de que serà el primer Parlament escollit democràticament de la República catalana amb el seu President els que convoquin les primeres eleccions d’un nou Estat lliure i independent.

La proposta del President, és de sentit comú. Ni les votacions fetes arrel de la d’Arenys de Munt, ni la del nou 9 N, han validat i donat qualitat jurídica a res. Tampoc és possible reclamar amb èxit que estats i institucions de fora és posicionin a favor. Per tant, insistim hem de fer el que diu el President, ates que el govern espanyol i l’oposició espanyola, no ens han deixat cap altra alternativa, unes eleccions autonòmiques, que són legals, que només les pot convocar el President de la Generalitat, que tindran un cens legal i per damunt de tot tindran un resultat inqüestionable a nivell intern i extern. “Seran unes eleccions autonòmiques reconvertides en referendaries amb tots els ets i uts democràtics i jurídics”.

Com acabarà, no el procés, la disputa, per uns partidista per altres de país, és una incògnita. Si el president Artur Mas i ERC és posen d’acord, tindrem eleccions, altrament serà més complicat, tot i que no descartable. Ja ens explicaran de quin tipus. Si no és posen d’acord, dependrà del President convocar-les, tot i que la paradoxa la tindríem servida. ERC, la CUP, el PSC, el PP i Ciutadans les plantejarien en format electoral partidista. Artur Mas i CDC, podrien decidir jugar-se el tot per el tot. Guanyar o perdre i continuar amb la proposta d’oferir la Llista de país.

Nosaltres que tenim la incidència que tenim, som partidaris de la llista de país, transversal, amb independents i amb el màxim recolzament polític i social. Anar a les eleccions reconvertides, convocades pel President per que vol, és el que volem els catalans. Volem que quedi clar que una majoria vol la independència de Catalunya i que primer és la independència. Sense independència no podrem decidir absolutament res. Ara qui ho fa és Madrid i si som incapaços d’entendre això, vol dir que tenim certs politics que no és mereixen representar als catalans, doncs amaguen amb subterfugis el veritable interès de classe. Nosaltres afirmem que ara no és temps de la lluita de classes, ara és temps de fer país i sense tuteles.



0 Comments

LLISTA DE PAÍS.

12/12/2014

0 Comments

 
Imagen
“Programa polític per unes “Eleccions Autonòmiques” reconvertides en un Referendum de facto”.

Objectiu: Aconseguir saber quants catalans volen la independència de Catalunya i quans no.

La proposta programàtica si guanya el si, serà tant concreta i concisa com per preveure la temporalitat del resultat en termes de diputats.

Proposta programàtica:

1. El nou govern tindrà una durada de 18 mesos. És convocaran eleccions constituents a l’acabament del termini.

2 L’acció de govern durant el 18 mesos estarà subjecta a la proposta programàtica i en cap cas és podrà improvisar.

3 Els integrants de la “Llista de país” serà acordada entre CDC, ERC, ANC, Òmnium i la AMI. És deixa la porta oberta a que d’altres organitzacions puguin participar-hi.

4. L’acció de govern constarà d’objectius clars i tancats, així com la mateixa composició de l’equip de govern de la Generalitat i del seu President.

Objectius programàtics:

1.  Garantir la sanitat, ensenyament i seguretat al mínim actual i si existeix alguna disponibilitat pressupostària extra millorar l’oferta.

2. Tenir la hisenda catalana enllestida a finals del 2015, amb la intenció que tothom liquidi els impostos a la nova agencia catalana de tributs.

3. Garantir una renda mínima als aturats majors de 55 anys per evitar l’exclusió social.

4. Garantir que ningú quedarà exclòs dels  serveis d’aigua, gas i llum.

5. S’acabarà de redactar la Llei electoral de Catalunya.

6. És potenciarà l’acció internacional per explicar i millorar el procés així com trobar vies de finançament de futur.

7.  S’intensificaran les peticions de negociació amb el govern espanyol, demanant a la UE que facin de mediadors i ajudin a desllorigar el conflicte.

8.  És redactarà una proposta de Constitució per debatre en el proper Parlament que serà constituent.

9.  El govern tindrà com assessors directes la Comissió que va elaborar la llista de país.

10.  Les eleccions Municipals quedaran suspeses i és faran d’acord la nova realitat política de Catalunya i acabat el procés constituent.

11.  Tots els membres de la llista de país provinents de la societat civil i independents, no és tornaran a presentar a les properes eleccions.

12.   La subvenció directe com conseqüència del “referendum” anirà directament als partits.

13.  La Comissió parlamentaria sobre la corrupció, és tornarà a constituir, amb l’objectiu de fer la regeneració política i social i adressar-nos al mon que volem construir un nou Estat sense lacres oneroses.

Si la Llista de País, guanya i obté la majoria absoluta, demanarà encetar negociacions amb el govern espanyol immediatament, i si amb el transcurs de tres mesos l’estat espanyol s’hi nega, el Govern de Catalunya, promourà via Parlament la Declaració d’independència, fen petició expressa a les autoritats internacionals del seu empar.

Amb aquesta proposta tothom hi és contemplat. Els que volen la unitat per damunt d’ideologies. Els que la volen per dir que la qüestió social és innegociable. Els que pretenen que el procés arribi amb èxit a la seva fi. Sobre tot i són contemplats tots aquells que hi són o no, però que per damunt de tot han lluitat per ser lliures i independents.

Mas i Junqueras estan obligats per responsabilitat i per Catalunya a entendres. La resta i majoritàriament ja fa temps que ens hi hem posat. Llista unitària de País i independència i si guanya ningú ho qüestionarà.

Una proposta que de per si ajuda als indecisos, als d’esquerres, als de centre i als de dretes. Fins i tot a aquells que quan votin no ho facin per la “llista”, ho facin per Catalunya.



Imagen

0 Comments

UN ACORD DE LEGISLATURA TRENCAT INCOMPRENSIBLEMENT.

11/12/2014

0 Comments

 
Imagen


El 19 de Desembre del 2012, CiU i ERC signaven l’Acord per la Legislatura, 2012 - 2016. En el document, un preàmbul, determina el perquè d’aquest acord. Cal destacar l’apartat on responsabilitat i generositat són l’anima de l’acord.

“Per poder complir amb el mandat electoral, cal un lideratge compartit, participatiu i plural. En primer terme, compartit entre el partit que conformarà Govern, Convergència i Unió, i el primer partit de l’oposició, ERC. I aquest lideratge compartit requereix d’un gran esforç de corresponsabilitat per part de les dues principals forces de l’arc parlamentari per poder disposar d’una estabilitat parlamentaria que garanteixi una gran majoria i consens en els principals reptes de l’agenda parlamentaria i governamental. En segon terme, caldrà ampliar el consens a la resta de forces politiques favorables al dret a decidir i a la celebració d’una consulta i afavorir la participació en el procés de les entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país”.

L’Acord de Legislatura, contempla uns pactes, nosaltres en destacarem el definit en l’apartat tercer i els seus annexos:

“Garantir l’estabilitat parlamentaria de l’acció del Govern. L’acció del Govern es basarà en i serà coherent amb les prioritats pactades per ambdues parts en aquest acord o que hauran estat prèviament consensuades en els òrgans que preveu aquest acord”.

Annexos 1,2 i 3;

Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Prioritats del Govern per a la transició nacional.

Política econòmica i pressupostària per a la transició nacional”.

De l’annex 1, en destacarem els següents apartats:

“CiU i ERC manifesten el seu compromís èxplicit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu”.

“Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret a decidir que inclogui l’opció de convocar un referendum”.

De l’annex 2, destacarem els següents enunciats:

-Òrgans i instruments per garantir la transició nacional.

-Mesures per abordar la recuperació econòmica.

-Mesures per garantir i enfortir la cohesió social i els serveis públics.

-Per una administració i una democràcia de mes qualitat.

-Mesures per un país més sostenible.

-Identitat, llengua i cultura.

De l’annex 3 destaquen pel seu gruix polític:

-El marc d’actuació i principis de l¡acord.

-Per una política econòmica justa per a un marc pressupostari de transició.

-Ingressos - Despeses.

L’acord de legislatura signat entre CiU i ERC, obria pas i sense cap possibilitat de marxa enrere, “el procés”. En cap cas era una declaració d’intencions. Era el compromís polític i de govern per enllestir el procés. ERC feia l’acte de generositat més important dels darrers 36 anys i CiU assumia que el procés era irreversible, provocant una reconversió interna a CDC que hores d’ara ha sorprès propis i estranys.

Signar uns pressupostos amb retallades incloses, fer-ho amb els que encara porten unes quantes pedres en la seva motxilla, indicava que ERC, per fi avant posava el país i la seva llibertat abans que resoldre de forma immediata els reptes socials que Catalunya té. ERC signa l’acord de legislatura saben amb qui signava.  Coneixement de causa en diuen, i això honora als seus nous dirigents.

Llegint el grau de compliment per part del govern de la Generalitat de l’Acord de Legislatura, podem comprovar que  és superior al 80 %, i només estem a la meitat del període legislatiu. Ara, no entenem el perquè del trencament unilateral d’aquest acord i el que és més greu, que no és mantingui en tota la seva extensió, sobre tot perquè no existeixen incompliments de l’acord de legislatura.

Aquest acord va ser aplaudit per la societat civil i condemnat pels espanyols. Teníem el camí traçat i abandonar-lo ara només pot ser sinònim de fracàs. L’èxit del nou 9 N, no ha de ser motiu de revenja, ens al contrari, ho ha de ser per aprofundir en els mecanismes de la unitat,  i actes que donen valor  com l’Històric Acord de legislatura signat per CiU i ERC el 19 de Desembre del 2012.

 

 .


0 Comments

LA VIA CLAVER.

10/12/2014

0 Comments

 
Imagen




Aconseguir la independència de Catalunya, no només és una necessitat, sinó que és una obligació. Garantir la nostra supervivència com país i el futur dels nostres ho requereix.

Sabem, i ens ha costat a molts entendre, que fer de Catalunya un Estat lliure i independent, en cap cas era bufar i fer ampolles. Portem tres segles subjugats a un Estat espanyol i una “nació en construcció”, España, fet que corrobora per se la gran dificultat per arribar-hi.

Des de el segle XVIII, Catalunya i els catalans, en termes generals, han intentat ser model de canvi per la resta dels ciutadans espanyols. Els fets, ens han demostrat que la presencia catalana només ha servit per legitimar projectes espanyols. Cap monarquia espanyola, cap República espanyola, ni cap dictadura espanyola, ens ha significat un reconeixement amb prou gruix com per trobar-nos definitivament implicats amb la construcció d’Espanya.

Hem arribat a les portes d’un objectiu que per molts era “utòpic”. Catalunya, pot ser un Estat independent en un espai breu de temps.

Desconnectar-nos de l’Estat espanyol vol dir fer-ho de totes i cada una de les seves institucions i aquesta és una necessitat al marge de negociacions democràtiques i oportunes. Aquesta és la pretensió.

Voler, lluitar, treballar per la independència de Catalunya, és el que portem fent els darrers anys, sempre però des de la via autonomista. Ara el que toca és la desconnexió mental i practica, que vol dir política amb Espanya i el seu Estat. Catalunya ara, no pot ser  còmplice, d’unes politiques espanyoles regressives en termes democràtics i recentralitzadoras en termes autonòmics.

Fer-ho quan proclamem la independència, suposarà, la desconnexió definitiva clar. Mentrestant, cal fer els gestos adequats per fer camí, i la “Via Claver” ens sembla una bona proposta. De fet amb aquesta proposta ajudaríem indirectament a una possible renovació de l’Estat espanyol. Com diu la proposta, no anar a unes eleccions que són d’un altre país, reflexa més desconnexió, però la possibilitat de que la proposta de “Podemos”, que ni és nacionalista ni independentista catalana, podria guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, desmuntant opcions ambigües i dretanes a casa nostre podria ser letal per aquells que encara juguen a la puta i la ramoneta.

Reformar una Espanya que no vol fer-ho ja no és el nostre problema i el mon independentista ja no s’ho hauria de plantejar. Ser independents vol dir ells a casa seva i nosaltres a la nostra.

Ser Diputats espanyols vol dir acceptar la seva legalitat. Ser Diputats espanyols vol dir legitimar les seves decisions majoritàries. Ser Diputats espanyols vol dir no tenir clar que Catalunya ha de ser un Estat lliure i independent. Ser Diputat per mantenir una cadira i uns guanys econòmics de grup polític, ara els que volen la independència de Catalunya no s’ho poden permetre.

El temps de l’oportunisme polític i repartiment a Catalunya, ha de quedar clar que s’ha acabat i la “Via Claver” és una proposta fàcil d’assumir i d’una potencia política extraordinària. Espanya pels espanyols i Catalunya pels catalans.

 



0 Comments

GENEROSITAT.

8/12/2014

0 Comments

 
Imagen


Una llista de país transversal amb gent de partits, de la societat civil i independents, o tres una de CDC o CiU, una del centre esquerra liderada per ERC i un altra encara més a l’esquerra liderada per la CUP.

La primera la proposa el president de la Generalitat Artur Mas. La segona Oriol Junqueras president de ERC. Només un punt de connexió entre les dues, la independència de Catalunya.

Una bola de vidre d’aquelles que no existeixen, ens avançaria quina de les dues propostes és la guanyadora i que com de moment saber-ho només és pot saber l’hora del recompte, el que farem o intentarem, és fer el compta de l’avia o del pagès. Per cert sense ordinadors, utilitzant el sentit comú.

Fins l’any 2011, l’onze de Setembre de torn, patia no d’una, sinó de varies malalties al voltant del partidisme i que gairebé les havia convertit en cròniques. CiU no és manifestava el PSC tampoc. Aquests amb l’acte institucional i l’ofrena floral al monument de Casanovas en tenien prou. Els de l’esquerra no independentista feien la seva manifestació que mai superava els 6.000 catalans, ICV, CC.OO, UGT i no sempre. Desprès estaven els de l’esquerra independentista, ERC, PSAN, PRC, i unes quants grups més però de difícil quantificació. Aquets en els millor moments varen aplegar com uns 30.000 catalans. Tot plegat a més de ser l’escenificació que més agradava al poder central espanyol, mai va arribar a res.

Cansada la societat civil  de veure com els dirigents dels partits catalans eren incapaços de liderar la veritable ruptura, trencament, s’organitza, hi ho fa de forma transversal amb un resultat d’excel·lència constatat. Al 2012, 2013 i 2014, és fan els 11 de Setembres més extraordinaris de la historia de Catalunya. Entre 1.000.000 i 2.500.000 de catalans és manifesten cada any. Pacíficament, democràticament i transversalment fet que mostra que la societat civil està disposada a aparcar la qüestió social per aconseguir la independència.

L’èxit de la manifestació, de la cadena i de la V baixa és possible perquè qui convoca no és una sopa de lletres que mai han treballat la unitat. L’èxit ve de la ma de la societat civil, on els interessos no són de partit són de país. Aquest fet i que la ANC i Òmnium garanteixen un pluralisme transversal a tot el territori, possibilita el darrer èxit de la societat catalana, el nou N 9. La AMI també hi tindrà molt a veure.

Ara com ahir tothom sap que sumar, ajuntar, unir,  són sinònims d’èxit. Dividir, fraccionar, ho són de fracàs. Els unionistes així ho veuen i no és casual el seu posicionament contra la llista de país i transversal.

Tothom pot defensar el que vulgui, només faltaria. Ara però i desprès de lo exposat, cal pensar amb el que no ha funcionat i amb el que si. Després només cal fer aquell acte de generositat que ara a tots ens demana  Catalunya.
 



0 Comments

UNA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA QUE NO GARANTEIX DRETS.

7/12/2014

0 Comments

 
Imagen


Ja hem passat el 6 de Desembre, dia de la Constitució espanyola, i sense pena ni gloria, més aviat compungits de que a dia d’avui encara som una part d’una nació, Espanya, que porta ara ja fa tres segles, subjugant-nos i espoliant-nos.

Una constitució que seria la del dictador i genocida Francisco Franco. Seria seva, perquè la subscriuria amb els ulls tancats i sense fer cap esmena. 

A dia d’avui, els espanyols que no poden ser altra cosa, encara és pregunten com és que els catalans, que “gaudeixen” com mai d’un espai polític i administratiu, no accepten les bondats del que suposa ser espanyol. 

Miquel Roca i Jordi Solé Tura, pares de la constitució espanyola per part catalana, algun dia hauran de passar comptes. Ells van acceptar la sobirania espanyola i la unitat d’Espanya a canvi de renuncies patriòtiques i avui estem tastant les seves mal i fetes. Els catalans van “acceptar” aquesta constitució, jo no, perques els hi van vendre les “excel·lències” i un canvi polític i democràtic dels espanyols. Il·lusos.

Malgrat tot, aviat va quedar pales que els catalans no acceptaven aquesta constitució. La bandera borbònica, franquista mai ha onejat per decisió pròpia. Mostra inequívoca de la no pertinença a una nació que mai ha estat la dels catalans.

Avui, ja en tenim la certesa de que Espanya i els espanyols, no ens volen com som. De fet els governs espanyols, del color que sigui, utilitzen la constitució espanyola per ofegar-nos i per anorrear-nos. Majories, lleis i decrets són ara les seves armes de destrucció massiva. Una conjuminació de les institucions espanyoles els fa poderosos, si, però al segle XXI les forces democràtiques de Catalunya unides  poden vèncer, cosa que fa no més de 40 anys era impensable. Ara només depèn dels catalans, no d’una constitució que mai hauria d’haver estat la nostra.



0 Comments

ANEM PER FEINA, TENIM ARGUMENTS I FULL DE RUTA.

6/12/2014

0 Comments

 
Imagen


Un dels arguments més potents i per cert, no te res ha veure amb qüestions identiteries, és la lenta però inexorable recentralització del poder administratiu don Espanya i els espanyols creuen que mai haurien d’haver sortit.

La darrera enquesta a Espanya és demolidora, dos de cada tres espanyols volen la fi de les autonomies. La política i l’opinió arreu d’Espanya van de la ma. Els espanyols, una gran majoria, accepten que la seva nació està en perill i que són els nacionalismes perifèrics els responsables. També de la situació econòmica que pateix Espanya per culpa d’unes autonomies malgastadores i poc solidaries, concretament Catalunya. Euskadi i Navarra i Ceuta i Melilla queden excloses.

L’estratègia del PP, amb el recolzament del PSOE quan fa falta i del silenci dels “protocomunistesecologistesverds”, és subliminal i efectiva. Ara mateix Catalunya ni paga als proveïdors, ni te control sobre el comerç, tampoc sobre els ports ni aeroports i el que és pitjor és ofegada pressupostàriament i estructuralment amb comunicacions. Per rematar-ho cada una de les propostes que fa i aprova el Parlament, és automàticament recorreguda pel govern espanyol i d’altres al TC i suspesa immediatament, ho diu la llei espanyola.

En tenim d’altres d’arguments, però tant s’ha val. El que més ens costa d’entendre, és que a dia d’avui, encara tinguem catalans de tota mena i classe disposats a buscar terceres vies o federalismes democràtics inviables. De fet, també ens costa d’entendre veure com tots els unionistes són contraris a la llista de país, i aquí en tenim que amb arguments peregrins de sociologia fan exactament el mateix. Catalunya continua emmagatzemant arguments a favor de la independència, ara només cal que els que la volem per sobre de tot, l’encertem i donem la majoria als que presentin una candidatura transversal i de país perquè tot quedi ben clar. 

Cal començar a parlar del vot útil votant aquella candidatura que de forma transversal representi Catalunya. La resta que facin el que vulguin.


0 Comments

NO CERCAR LA LLISTA DE PAÍS DIRECTAMENT ÉS TRAÏCIÓ.

5/12/2014

0 Comments

 
Imagen


Com fer-ho és ara el quid de la qüestió. El President Mas ha de saber, ha d’entendre que tot i que ERC no accepti la seva proposta, ha d’anar per feina.

El com ho ha de saber,  és prou clar. ANC, Òmnium, AMI i la PPDD fonamentalment, més totes les forces minoritàries, han de fer èxplicit i de forma urgent que accepten la seva proposta i l’urgeixen a convocar una reunió per concretar la llista i el desenvolupament de la proposta. Finançament de la campanya, constitució del govern provisional amb un mandat clar i tancat per garantir el benestar social mínim que ara tenim, pressupostos de la Generalitat, elaboració de la constitució, termes de negociació si és produeix amb l’estat espanyol i comunitat internacional.

Molta feina i poc temps si volem que les eleccions és facin abans de les municipals. El President ens va dir que tot és negociable menys no  fer una llista guanyadora i no fer-la suposava no convocar eleccions. Clar i contundent. En política és pot fer de tot menys el ridícul.

Si finalment, ERC descarta definitivament la llista de país, és provable que el President  “proposi” esgotar la legislatura. Això al nostre parer seria un greu error. L’estat espanyol i tots els seus mecanismes ara ja no s’aturaran per fer fracassar el procés, sense obviar la dificultat de tenir un govern prou estable. Caldria tenir en compta que el lideratge que ara tenim del procés probablement  desapareixeria. Artur Mas i CiU segurament perdrien la centralitat política que a dia d’avui encara tenen i aflorarien les lluites internes amb un Duran i Lleida que espera el seu moment com xacal la presa.

No ni ha prou amb les resolucions internes, ara cal expressar nítidament quina és la proposta que és recolza, la del president Mas o la d’en Junqueras. Les excuses, socials o de corrupció no poden ser la paret que ara ens posem nosaltres mateixos per evitar ser lliures. La proposta del president Mas és de per si regeneradora i de futur. Doncs porta implícit no comptar amb aquells que han mamat directament de la corrupció i fa una defensa explicita de la societat del benestar. Cosa que ERC hauria de valorar com suficient.

Ha estat la proposta transversal i no partidista el que ha fet possible uns 11 de Setembre històrics. Ha de ser una candidatura transversal i de país la que digui si i guanyi un referendum, que aquest cop seran unes eleccions autonòmiques  legals el que ho faran possible. No ser-hi, això si que seria traïció. Traïció als catalans i a Catalunya.



0 Comments

LA SANTÌSSIMA TRINITAT I UN SOL DEU. COSA DE CREIENTS.

3/12/2014

0 Comments

 
Imagen
Vam haver d’esperar dos dies per digerir la conferencia del President Artur Mas. Discurs equiparable als dels estadistes que han fet historia en moments excepcionals. El president no va defugir el cos a cos amb el govern espanyol. Tampoc se’n va estar de recordar-nos del perquè de tot plegat i finalment va oferir i proposar la part final del full de ruta per arribar a la independència, si independència de Catalunya.

El més important però, és que per primer cop un president va anar més enllà i va proposar que sigui la societat civil, el poble, els que liderin el que queda del procés. Artur Mas, va fer l’acte patriòtic més gran que podria fer un president que a dia d’avui encara ho és d’una “comunidad autonómica española” demanar a tothom implicació per aconseguir la independència de Catalunya. Ni més ni menys.

Avui hem escoltat la conferencia d’un altre president, el de ERC Oriol Junqueras. L’expectativa era prou gran com per parar be l’orella i interpretar de la millor forma els matisos que l’Oriol ens pugues oferir. Vagi per endavant, que entenem i en som conscients que en política tots és negocia. El que no entenem és que es vulgui negociar l’objectiu per transformar-lo en la visibilitat de qui guanya en termes partidistes. Ve, dit això, avui no ha calgut que m’esperi dos dies per reflexionar, hem entès el missatge del president de ERC, creiem.

“No al full de ruta que ens va proposar el president de Catalunya Artur Mas. No a la candidatura unitària i de país que també va proposar. No al model d’eleccions autonòmiques reconvertides en un referendum que l’estat espanyol no ens ha deixat fer. No als 18 mesos de transició per construir les eines d’estat que encara ens calen i no als terminis constituents que va proposar el president Mas”.

La conferencia míting del Junqueras, que pretén ser el primer president de la República catalana, avui ens ha decebut. En Junqueras ha proposat tot i que de forma bastant maldestra el que seria el programa polític del partit, del seu, ERC. El patiment dels aturats, els treballadors amb règims d’explotació antics, empresaris sense escrúpols, atur, han estat par d’una exposició reivindicativa més pròpia d’un sindicalista que d’un líder que ens ha de liderar un full de ruta cap a la llibertat.

Cap matis, be si el matis sempre en termes socials. No podem fer una llista doncs podríem “enganxar la lepra”, ens ve a dir. En aquest punt la corrupció i la regeneració destaquen com objectius inseparables i conclou que unes candidatures amb un punt coincident i d’altres no, sumarien més.

No escoltar a la societat civil organitzada, ANC i Òmnium demanant la candidatura de País, no escoltar a la Associació de Municipis per la Independència demanant la llista de País, no escoltar CDC demanant una llista de País, és senzillament preocupant.

El President Artur Mas la va clavar, per això fins i tot estava disposat a tancar la llista de País. D’axó s’han diu generositat, d’altres en diuen por partidista. El que ara ens juguem és independència Si o No. La Presidència per un altra moment i tot sembla indicar que ERC i l’Oriol Junqueras encara no s’han han adonat.

Tot i així no llencem la tovallola. Hem arribar on som patint i deixant masses coses a les voreres com per mal batre ara l’oportunitat històrica que podria ser irrepetible. Per això demanem humilment a ERC, que s’han quedats sols amb la seva proposta que reflexionin. Han esperat 39 anys per tenir un president de ERC, van fer president uns que no eren dels seus, ven be poden ara esperar 18 mesos per tornar-hi.


0 Comments

L'ÚNICA VIA ÉS LA CATALANA.

1/12/2014

0 Comments

 
Imagen


Escoltar en Rajoy bramant i explicant-nos que els catalans no ens mereixem llistes úniques, podria ser motiu suficient per defensar-la i voler-la. La seva brama com esperàvem no ens ha defraudat. El No, que tenim un president boig i la unitat d’Espanya, a estat el seu bagatge d’una visita llampec dirigida exclusivament a la seva secta, i no ens ha defraudat.

El silenci del president Mas i d’en Junqueras, són premonitoris. Catalunya el 9 de Novembre va desconnectar i la majoria política representada per CiU i ERC al Parlament ho certifiquen.

Aquest dissabte passat, la ANC ha resolt no bellugar-se del full de ruta inicial i ha reeixit la proposta d’una candidatura unitària i les eleccions al Febrer. Sembla que el mon sobiranista en general a comprat la proposta del President. Ara ens cal saber que ens proposarà ERC el dimarts dia 2 de Desembre per boca del seu president Oriol Junqueras.

No serem nosaltres els que els hi diguem que han de fer. Tampoc serem nosaltres els que insinuem que són els de ERC i “ningú més” qui pot fer possible que en 18 mesos tinguem al nostre abast la llibertat definitiva. El que si farem i tal com van les coses, creiem que ens ho podem permetre, és fer un acte imaginatiu i a l’hora d’un contingut patriòtic fora de dubtes.

Imaginem per un moment que en Junqueras truca al President Mas i li diu ras i curt que ERC accepta la seva proposta i que és posa a la seva disposició per pactar la llista. També afegeix que li demana la seva asistencia a la seva conferencia del dia 2, per formalitzar de la millor forma possible el pacte. Per aquest fet li proposa que al finalitzar el seu discurs, pugi al seu costat i li proposa que sigui ell qui tanqui l’acte.

Tal com va tot plegat, no tenim cap dubta que el President no només ho acceptaria, sinó que és posaria a la seva disposició per fer una escenificació de l’acte que de ben segur  tornaria ha trencar motllos.

El resultat, una candidatura de país recolzada per el govern de Catalunya i el seu President, CDC, ERC, ANC, Òmnium, AMI, i tota la resta d’organitzacions sobiranistes i independentistes com Reagrupament, SI, Estat Català, Unitat catalana, Democràcia Catalana, Partit Republicà català i segur que ens en deixem unes quantes. Els de la CUP han de triar i fer-ho rapit. Els d’ UDC també. 

Aquest escenari a més de ser gloriós, és per si mateix triomfador i hores d’ara és l’únic que volem els catalans, guanyar.



0 Comments
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.