Les campanyes electorals res tenen ha veure amb el que desprès acostuma passar. I el que passa és d’una hipocresia practicant, en nom del que fer política és l’art del possible. El que no diuen, per tocar cuixa.
La normalitat dels partits en campanyes electorals, sempre és buscar l’adversari o enemic amb qui confrontar-se. Comprovar i veure com les esquerres en campanya electoral semblen enemics no deixa de ser esperpèntic. I tots ells contra qui representa quelcom més que ells.
L’opció més espiritual, la identitaria, camuflada sota l’epígraf ideològic, també acostuma ha ser un punt de confrontació que sempre és lliga a la qüestió del binomi esquerra - identitat. Per ER, PSOE i Comuns, Junts i la candidatura del President Puigdemont, “representen la dreta”, i per fer més mal, la catalana.
No cal explicar que malament ho han fet els que gestionen. Fer-ho és un insult als votants, sobre tot perquè ja ho sabien. El que cal és explicar, raonar i argumentar quina és la proposta i com és vol dur a terme i amb qui. Finalment el que toca és fer balanç del que proposaven i del que han fet.
La Silvia Orriols, vagi per endavant, te tot el dret ha dir el que cregui, però no l’encerta dient que la Generalitat, per cert institució dependent del Estat espanyol, de moment, no ha fet, o molt poc sobre el tema de la immigració. En termes legislatius i de gestió és una competència espanyola. I acaba dient que necessitem ser un Estat.
Queda clar que a Catalunya tenim un greu problema, la immigració. I també sembla que la solució és ser independents i tenir un Estat. El que no explica la Silvia Orriols (AC), és, com serem un Estat i de retruc si ho som quines seran les mesures per controlar i regular la immigració.
De fet només tenim constància d’un líder, Joan Carretero de Reagrupament, que va explicar i argumentar, que el camí per ser independents era la via unilateral. Tenir majoria parlamentaria i un Govern decidit. L’única via que va permetre gairebé aconseguir-ho. La traïció de ER esta sobradament explicada per saber que l’esforç de tothom no va ser prou per avui tenir un Estat i la independència. Això si que va ser una proposta.
Els votants de Catalunya, ens mereixem tenir el màxim de dades, per poder analitzar, valorar i decidir a qui votem.